El grup de rock Sopa de Cabra, fundat a Girona el 1986, va desconnectar les guitarres el 2001, sense però excessives tensions internes entre els seus components. La banda, que va voltar per tota la Catalunya del Sud i va actuar dos cops a Perpinyà a inicis dels anys 1990, ha optat enguany per recuperar els perfums d’un escenari, però sense tornar-se a formar. Aquesta fórmula intermediària, amb gust de revival vinculat amb l’acostament dels cinquanta anys d’edat, només suposava un sol concert, al Palau Sant Jordi de Barcelona, el 9 de setembre. L’allau de reserves ha provocat l’organització de dues altres actuacions, els dies 10 i 11 de setembre, seguides per les sol·licituds de les ciutats de Girona, Tarragona, i Palma de Mallorca. Els “Sopa” tornaran a fer vibrar llur ciutat el 30 de setembre, però també l’1 d’octubre, ja que, allà també, el públic ha respost massivament, amb la motivació d’un retrobament previst al polisportiu al mercat esports de Fontajau, davant 10.000 espectadors.
Si bé el temps dels concerts amb entrada de 500 pessetes ha bolcat cap a una tarificació a 28 euros, els cinc membres del grup, portats pel cantant, poeta, actor i presentador de televisió Gerard Quintana, estan fermament decidits a oferir tres hores de xou. Des de les cançons amb so i lletres precaris dels inicis, en català i en espanyol, en una època impregnada de retards musicals ibèrics, els Sopa de Cabra s’han sabut adaptar als estàndards del pop-rock mundial, llevat en la vestimenta, aconseguint la estratègia comercial. Els milers de persones que aprofitaran llur minigira insospitada acompanyaran l’obertura d’una nova pàgina de la història de la cultura catalana moderna. Aquest grup, que va representar, 10 anys després dels francesos Téléphone, la possibilitat d’adaptar a la pròpia llengua l’estil dels Rolling Stones, té la consciència de la pàgina tancada.
Aquesta retorn suposadament efímer hauria de demostrar la maduresa cultural de la Catalunya del Sud, l’era de la modernitat de la qual, guanyada amb lluites complicades i amb retard, des dels darrers anys del franquisme, és tant superada que pot ser objecte d’una mirada enrere, per al goig de fer-ho, amb una sospita de negoci. El quintet de Girona vessarà part dels beneficis de determinats concerts a entitats caritatives i es perfila la reedició dels seus singles, d’un DVD live i un llibre retrospectiu.
