El mes de maig del 2019 és l’aniversari del 80è aniversari d’una presó discreta on els pensionistes van arribar emmanillats, abans de ser esquilats, vestits de presoners i condemnats a 12 hores de treball forçós diari, al castell real de Cotlliure. Aquest lloc, l’evocació del qual molesta consciències, es va sumar als camps de concentració del Rosselló, abans de la Segona Guerra Mundial. Al seu propòsit, el diari L’Humanité titulava “Una presó feixista a França”, el 14 de maig de 1939, per donar a conèixer l’internament de 350 homes. Principalment espanyols, havien estat empresonats des del mes de març, lluny del tòpic dels pescadors pintats per artistes nòrdics vinguts a trobar la llum. Cotlliure va ser el lloc d’empresonament d’homes rebutjada per la IV República francesa liderats per l’home d’esquerres Edouard Daladier.
Una presó amagada, abans del turisme
L’amnèsia persisteix en aquest camp de Cotlliure, on els presoners estaven privats de contactes amb l’exterior. Segons Jean Chauvet, secretari general del Socors popular, aquesta “Bastilla de Daladier”, tornar a la superfície a través de Grégory Tuban, experiodista del diari l’Indépendant de Perpinyà. El 2018, el seu llibre “Camps d’estrangers: el control dels refugiats d’Espanya (1939-1945)” va revelar que el trasllat de residents del camp d’Argelers de la marenda fins i tot va precedir una circular del ministeri de l’Interior, del 5 de maig, que contemplava l’establiment d’espais disciplinaris. L’exèrcit, la policia i la gendarmeria van contribuir per tant a un “camp especial”, sense justícia, però el prefecte de Catalunya del Nord ja sabia la situació el 10 de març de 1939.
