Mort el 16 de febrer de 2011 a casa seva a Pontellà, el cantant, músic, compositor i ballarí Jordi Barre va marcar la segona part del segle XX al País Català. Nascut el 1920 a Argelès, el polifacètic artista ha sabut cantar sobre les belleses i els patiments del territori. Nascut Georges, que es va convertir en Jordi als anys seixanta, adorat per un públic molt nombrós format per catalans, tant de província com de cor, Jordi Barre ha tingut una llarga trajectòria, començant a Perpinyà als anys trenta i passant per tots els períodes.
Testimoni de l’arribada de la música popular i el turisme de masses, atent al que agradava al públic, el cantant va saber envoltar-se de diversos autors, el gir dels quals li va oferir una gran varietat de temes: Joan Tocabens, Joan Planells, Jordi Pere Cerdà i Joan Cayrol. El que va prendre Francis Cabrel com a referència per a la frescor dels textos es va basar en les fructíferes fonts de la Catalunya del Nord, centrant-se sempre en el públic popular. De la mateixa manera, Jordi Barre va néixer just en el moment adequat, quan la vida cultural i social, sobretot a Perpinyà, era una meravella constant. En el moviment iniciat pels germans Albert i Louis Bausil, aprendrà i practicarà el violoncel, el piano, el claqué, el cant i la direcció. Després, farà ballar desenes de milers d’habitants dels Pirineus Orientals amb l’orquestra Georges Barre.
Grans cançons condemnades a desaparèixer
El 2021, el llegat de Jordi Barre és més simbòlic que coherent, ja que el propi biògraf de l’artista, Jaume Queralt, va morir el 2020. La carrera pòstuma de l’artista no es beneficia de l’entrevista concedida a aquells, proporcionalment, per Claude François, Daniel Balavoine , John Lennon o Franck Sinatra. El pas del cantant el 1983 a Olympia (París) i el 1994 a l’Espai (Barcelona), després d’estades a Anglaterra i Japó, no sembla suficient per consolidar la posteritat concreta.
A falta de clàssiques reedicions discogràfiques, que podrien incloure l’emissió de material inèdit, la xarxa de YouTube proporciona un relleu amateur per al cantant, que té pàgina commemorativa a Facebook. Desenes de cançons trasplantades a CD i LP circulen per Internet, per voluntat exclusiva dels admiradors. La sort prové de les plataformes de distribució Spotify i Deezer, on es difonen les primeres cançons de Jordi Barre, enregistrades el 1963, així com els seus discos “Dona” i “Sóc”, però els títols més emblemàtics, com “Toquen les hores” i “Jo sóc de Perpinyà” segueixen sent el privilegi de qui ja els coneix. Aquestes cançons, a diferència de les de Kurt Cobain o Dalida, estan condemnades a desaparèixer d’un patrimoni cultural col·lectiu.
Al mateix temps, un grup musical anomenat “Cantem Jordi” presenta regularment un programa de portades de les cançons de l’artista. Aquest grup que envolta el cantant Michel Cazenove perpetua a la seva manera una obra que explica un període i latituds concretes.
