L’empresa 2e Bureau ha presentat l’essència del programa del festival Visa pour l’Image de Perpinyà, aquest dilluns 15 de juny. La cita mundial de la imatge, del 29 d’agost al 13 de setembre, serà present principalment a l’església dels dominicans, a causa de la crisi sanitària del Covid-19. “Seria ingenu pensar que aquesta edició serà com les anteriors” perquè “les mesures sanitàries que se’ns imposen (…) dificulten, de fet, el progrés i l’ambient del festival”, subratlla el director d’aquesta 32a reunió. tu, Jean-François Leroy. No obstant, per primer cop, tots els continguts es podran visionar per Internet.
La programació, que es completarà aviat i podrà tenir modificacions, inclourà 20 exposicions, amb entrada gratuïta.
“Famílies nombroses al Caucas del Sud”, d’Anush Babajanyan, que retrata la vida en una terra d’incertesa, però bella, natural i humana.
“Sacrifici”, d’Elena Chernyshova, a Augusta-Priolo, un centre petroquímic de Sicília, on el 1949 es va desenvolupar indústria en 20 km de costa.
“Un planeta ofegada en el plàstic”, de James Whitlow Delano, en un centre comercial de Tòquio, on s’ha establert un regne del plàstic en totes les seves formes.
“Sequera i inundació a l’Índia”, de Bryan Denton, que descriu la dependència del monsó anual de l’aigua, amb pluges que regen els camps, alimenten els rius sagrats i ofereixen paisatges fabulosos.
“Manifest de l’aigua”, de Sanne Derks: l’accés a l’aigua és un dels drets humans reconeguts per la nova Constitució cubana adoptada el 2019. Un dels compromisos del Partit Comunista promet l’aigua potable a tota la població.
“Més a prop dels llops a l’Alt Àrtic”, de Ronan Donovan, que ha pogut seguir una família llops àrtics poc esquiua.
“Iraq: cent dies de desglaç”, d’Emilienne Malfatto. L’actual revolució mobilitza per damunt de de les divisions, per intentar enderrocar un sistema inoperant, sectari i corrupte.
“Desforestació de l’Amazones”, de Victor Moriyama, immers sota els arbres. La selva tropical més gran del món s’està morint i el 2019 la desforestació va assolir un nivell rècord de 9.762 quilòmetres quadrats. Es van cremar milers d’hectàrees amb impunitat, generant protestes a tot el món.
“Sugar girls”, de Chloe Sharrock. Cada any a l’Índia, milers de dones agricultores que treballen en plantacions de canya de sucre són víctimes d’ablació uterina.
“Els contestataris”, de Nicole Tung, al cor de les protestes a Hong Kong, on s’expressa una insatisfacció creixent respecte al Partit comunista xinès.
“Le cara humana de la Covid-19 a Nova York”, de Peter Turnley, que ret homenatge als herois i víctimes de la guerra contra la pandèmia, després d’una estada de tres mesos a la ciutat.
“Mentre brilli el sol”, d’Ian Willms, sobre el canvi climàtic i l’herència del règim colonial que va fundar el Canadà. El genocidi cultural canadenc continua avui, amb un desenvolupament industrial que destrueix l’entorn dels territoris ancestrals.
