Dissabte 18 de desembre, Catalunya del Nord va perdre l’Adrienne Cazeilles, als 98 anys. Aquesta personalitat considerada guardiana i testimoni d’una memòria de país a les comarqueds de Nord era autora de diverses obres de referència de la memòria identitària. Vivint al poble de Cameles durant decennis, havia signat, entre altres, “Quan teníem tantes arrels”, l’any 1977. Aquest llibre publicat exclusivament en francès, reeditat tres vegades, l’última de les quals l’any 2012, va despertar un cert impacte en l’opinió pública, donat el seu nivell de vendes. Descriu la sensació de pèrdua d’un bosc, arran del macroincendi que es va iniciar el 28 de juliol de 1976 a la zona de l’Aspre, arrasant 17.000 hectàrees d’espais naturals. Aquesta evocació és també una metàfora del territori i de la cultura, el massís forestal en flames està vinculat a la cultura, coneixements i sabers que tenen i transmeten pacientment homes i dones.
La consciència d’una civilització mil·lenària
Dona de lletres nascuda en una mas a sobre de Castellnou, classificable entre els cristians d’esquerres, Adrienne Caseilles era dipositària de la història i de la consciència d’un territori, de les seves interrogacions, de les seves inquietuds i de les seves esperances. No obertament catalanista, sinó catalanoparlant natural, aquesta dama discreta, veïna de Tuïr, era plenament conscient de l’existència d’una civilització mil·lenària, pròpia del Rosselló, el Conflent, el Vallespir o la Cerdanya. Esperit mesurat, arrelat i obert a la modernitat, va ser un enllaç entre una societat completament desapareguda i l’actualitat.
Al micro de France Inter, l’any 1979, Adrienne Cazeilles va insistir en comportaments en desgràcia, a causa de la urbanitat. Va defensar “valors no monetaris: amistat, solidaritat, gratuïtat, coses que es fan per res… aquesta noció de gratuïtat que està en procés de desaparició”. Va afegir, a tall d’il·lustració, la manera de viure en societat, fora de les ciutats: “al campeste, si te trobes amb algú que no coneixes pas, el saludes”.
Amb Adrienne Cazeilles, nascuda l’any 1923, desapareix un dels últims grans testimonis del segle XX a la Catalunya Nord. Aquesta defunció deixa una mica més de marge a la interpretació turística del territori, sense altra vocació que la d’acreditació i provincialització.
