El primer diari de Catalunya, La Vanguardia, referent cultural major, dedica en el seu suplement del 12 de novembre, editat a les comarques de Girona, un article important al Centre d’escultura romànica de Cabestany. Un reportatge, amb el títol eloqüent “Tenir deixebles no és usar deixuplines”, tracta de la mala qualitat dels textos en català presents en el prestigiós museu, que confonen les paraules “deixebles” i “deixuplines”, referint-se als companys de Jesús. Jaume Fabre, l’autor, evidentment sorprès, titlla la visita de “recorregut humorístic”, ja que les faltes del català hi són nombrosos, fins francament risible. El periodista també destaca l’alta qualitat del museu, que presenta les obres de l’escultor Mestre de Cabestany, del segle XII, visibles al Monestir de Sant Pere de Rodes a Port de la Selva i a Sant Pere de Galligans, a Girona, i convida els lectors sud-catalans a visitar el museu “malgrat els pintorescos textos catalans”, tot convidant-ne la direcció a revisar els textos. Aquesta visió mostra una debilitat crònica de la competència lingüística a la Catalunya del Nord, que pot perjudicar la credibilitat del territori i de les seues institucions. Independentment del caràcter auctòcton del català a la Catalunya del Nord, aquesta improvisació genera preguntes sobre la capacitat del Rosselló a influir en l’eix transfronterer. Els exemples són nombrosos, especialment a la xarxa Internet, on es troben moltes traduccions aproximatives o mancades de sentit per als lectors sud catalans. La pàgina de la Cambra de Comerç de Perpinyà web de la Cambra de Comerç de Perpinyà i l’Oficina de Turisme de Perpinyà formen part dels exemples més obvis. Enfront d’un àrea de Girona cada dia més dinàmica tot i la crisi, i una Catalunya del Sud que s’està emancipant, un domini bàsic de la llengua catalana forma un cossol per a la cooperació europea, i pot promoure la transició cap a un turisme local, amb component cultural, en una potenciació de l’economia del Rosselló. En aquest context, el català és una mera eina com ho són altres idiomes econòmics.
