Idioma

Aqueix article sorgeix del cercle d’anàlisis Opencat, fundat a Perpinyà el 2010, els fonaments del qual es troben a www.open.cat.

Resulta evident que la circulació de la informació en una conca geogràfica determinada és fonamental per a la construcció dels territoris locals, regionals, nacionals o transnacionals. Per aquesta raó, la televisió, mitjà preponderant a escala mundial, constituiria un element estructurant de primer nivell en l’eix Perpinyà-Figueres-Girona. Efectivament, les voluntats d’acostar-se, de compartir experiències i molt més, abans de futurs partenariats econòmics i culturals importants, pressuposen els indispensables coneixements previs de l’entorn social i de la manera de funcionar de la societat veïna. Des d’una perspectiva més àmplia, es tractaria de dominar la psicologia global dels territoris, fruit de la història, antiga i contemporània, tant com les incerteses generades per les dificultats del nou segle.

La directiva europea «Televisió sense fronteres» queda estèril

Des de la meitat del primer decenni del nou segle, la nova configuració audiovisual ha constituït un retrocés per a la coneixença mútua dels habitants de les planes del Rosselló i de l’Empordà, com a conseqüència de l’arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT). Si bé el 1990 era comú rebre un nombre comparable de cadenes franceses, sud-catalanes i espanyoles, per via hertziana clàssica, la TDT ha capgirat l’oferta. Al territori francès, 25 canals seran accessibles gratuïtament el setembre de 2012, mentre que el desembre de 2011 se’n poden sintonitzar 19. El desequilibri cultural és patent, en virtut de l’absència oficial de distribució de les ones sud-catalanes i espanyoles cap al nord. De la mateixa manera, els espectadors de l’eix la Jonquera-Figueres-Girona-Costa Brava, que anteriorment sintonitzaven les cadenes franceses clàssiques, ara tenen dificultats amb la TDT i s’han de quedar amb les cadenes del territori espanyol. Sense cap mena de dubte, amb una paradoxa sorprenent, l’obertura europea és paral·lela a un retrocés històric: l’era digital, factor de flexibilitat tècnica, ha passat al davant de l’era analògica iniciada els anys 1920, però la seva eficàcia resulta força menor en un marc transnacional. Des del punt de vista legal, la directiva europea «Televisió sense Fronteres», del 1989, modificada el 2007, continua essent una intenció piadosa, malgrat preconitzar una «lliure circulació dels programes televisius europeus al si del mercat interior».

Bèlgica, el Regne Unit i Alemanya pacten amb França

En previsió del desplegament integral de la TDT a tot França, efectiu des del 29 de novembre de 2011, uns «plans de freqüències» s’han posat en marxa a diverses zones limítrofes, per tal d’harmonitzar l’espectre radioelèctric. Per posar fi als antics períodes d’interferències provocades per l’atribució de freqüències de televisió idèntiques o massa pròximes, els estats han considerat diferents territoris binacionals com a entitats administratives úniques, on les ones no tenen barreres geogràfiques, a la diferència de les lleis. A la regió d’Alsàcia, des del 2010 s’ha concertat un pla de freqüències fronterer amb els Länder alemanys de Renània i del Palatinat, mentre la generalització de la TDT al sud-est del Regne Unit, el juny de 2012, imposa a les autoritats una repartició de freqüències finament concertada, per tal que els repetidors de la regió anglesa de Canterbury i els de la regió francesa de Calais, els més propers separats per només 40 km, no disposin de les mateixes freqüències. Aquesta distribució internacional d’un mateix espectre, que es tradueix per una repartició de canals, serà una realitat entre França i Bèlgica durant l’any 2012, tindrà com a resultat una oferta televisiva internacional harmonitzada per als habitants del sector Lille-Charleroi. En qualsevol cas, s’ha recorregut al Ministeri francès d’Economia, de Finances i d’Indústria, a través de l’Agència Nacional de les Freqüències (ANFR), en un avenç europeu considerable, car la recepció de les cadenes a banda i banda d’una línia fronterera era, fins ara, una certa improvisació, de vegades combinada amb penalitats judicials.

Marc jurídic nou, a favor de Perpinyà i de Figueres

Els dos principals centres repetidors d’aquest perímetre es troben al puig del Neulós (terme municipal de Sureda, Catalunya del Nord), i al puig de les Salines (Maçanet de Cabrenys, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona). Les antenes d’emissió, totes dues visibles des de Perpinyà i Figueres, assenyalen una conca comuna de teleespectadors, però, a falta d’acord internacional, el desplegament de la TDT ha implicat dos replegaments nacionals: la televisió analògica francesa era present a les pantalles de Figueres fins al 2009 mentre que les cadenes catalanes i espanyoles se sintonitzaven espontàniament a Perpinyà. Però el caràcter internacional dels centres repetidors de la TDT, que disposen d’un irradiació més capriciosa que llurs precursors analògics, ha estat negligit, des de les dues bandes, en benefici d’una irradiació nacional-local. A fi de resoldre aquest problema, des de la fi del 2009 s’estudia un «tractat bilateral francoespanyol», entre el ministre francès d’Afers Estrangers i Europeus i el ministre d’Indústria espanyol. Aquesta possibilitat, de la qual ens informa el diputat dels Pirineus Orientals François Calvet, ha de permetre una «més gran diversitat dels programes (…) pel desenvolupament de l’oferta televisiva local». Es tractaria d’establir un «marc jurídic apropiat», que aniria acompanyat d’un «dispositiu de reciprocitat en benefici dels serveis audiovisuals francesos». En un futur, els múltiplexs, o «MUX», que distribueixen les 28 cadenes sud-catalanes i espanyoles, entre les quals hi ha TV3, 8TV, Barça TV, La Sexta o també Neox i Telecinco, de vegades captades a les zones del Rosselló o del Vallespir, serien difoses de manera definitiva. Perquè, a diferència dels dos darrers decennis del segle XX, quan el canal generalista català TV3 es veia de forma massiva i legal a les llars de la Catalunya del Nord, des de Maçanet de Cabrenys, la TDT és abandonada a la seva pròpia discreció. Així, el MUX governamental català, que emet, des del març de 2010, les cadenes TV3, 33, 3/24 i Super3, cap a Perpinyà, limita a 20 watts la seva potència d’emissió, quan es necessitarien 100 watts per a una recepció correcta. Tolerat però no legalitzat per l’Estat francès, aquest dispositiu destinat originàriament al sector de la Jonquera-Figueres ha de beneficiar-se, en un futur, d’un marc de transparència. D’altra banda, s’afegiria el paquet del grup de comunicació Godó —que comprèn 8TV i Barça TV— combinat amb el primer. A més a més, la part essencial de l’oferta digital ibèrica seria constituïda, en una ambició europea, per una vintena de cadenes més, entre les quals hi hauran les quatres cadenes de la Televisió Nacional Espanyola TVE, desaparegudes de la major part de les pantalles del Rosselló el 2009, després de més de quaranta anys de difusió normalitzada. En aquest sentit, el mes d’agost de 2011, el ministre francès d’Afers Estrangers va comunicar al diputat «l’estat d’avançament del projecte d’acord francoespanyol sobre la difusió dels canals digitals espanyols al territori francès», introduint una presència televisiva no només limitada a les mateixes cadenes catalanes. Llavors, el Consell Superior de l’Audiovisual (CSA) havia d’encarregar-se de facilitar una llista de canals explotables, mentre s’encoratjaven les «comunitats autònomes espanyoles», en aquest cas la Generalitat de Catalunya, a «iniciar de seguida una discussió aprofundida amb les autoritats de l’Estat central». Tanmateix, anticipant-se de manera clara, un territori del departament dels Pirineus Orientals és equipat des de l’any 2008: la comunitat de municipis Albera-Costa Vermella difon quatre canals públics catalans i quatre públics espanyols cap als seus 12 municipis. Un dispositiu dedicat, finançat per la col·lectivitat, permet de rebre les cadenes catalanes dins el suposat marc de l’acord internacional, mentre que les cadenes espanyoles seran difoses «sense autorització», segons Pierre Aylagas, president d’aquesta col·lectivitat territorial (diari L’Indépendant, Perpinyà, 27 de novembre de 2011).

Perspectives i límits d’una oferta TDT compartida

En un marc internacional de diversitat i de reciprocitat, l’exemple de la Jonquera és remarcable: el 2010, l’ajuntament d’aquest municipi, que té una gran fama comercial i cosmopolita, va fer instal·lar el múltiplex TDT francès integral, a la vora de l’autopista. D’aquesta manera, els habitants gaudeixen, en un marc de tolerància, però al marge d’un dispositiu legal de caràcter general, d’una oferta europea de primer nivell. Efectivament, quan en una mateixa pantalla hi trobem les cadenes familiars France 5, TV3 o La 2, les generalistes culturals ARTE i 33, les cadenes d’informació contínues BFMTV, 24 Horas i 3/24, o fins i tot els programes infantils de Super3, Gulli i Clan, es dibuixa un nou panorama. Obert cap a la internacionalitat de proximitat, aquest paisatge audiovisual únic reforça l’evidència de l’Altre, tot fent possible, per la força de la banalització a escala quotidiana, múltiples cooperacions. No obstant això, les tractacions actuals i futures entre l’Agència Nacional francesa de les Freqüències (ANF), la Secretaria de Mitjans de Comunicació sud-catalana i el Ministeri espanyol d’Indústria, concerneixen una planificació renovable, un cop adquirida. En efecte, els nous estàndards tècnics, entre els quals hi ha la Televisió d’Ultra Alta Definició (TUHD), definits durant la 12a Conferència mundial de les radiocomunicacions (CMR) del gener de 2012 a Ginebra, introdueixen unes noves evolucions. El marc fràgil dels intercanvis internacionals de proximitat entre Perpinyà i Figueres, que requereix tràmits diplomàtics periòdics, hauria de trobar-se amb nous reptes. A tot això s’hi afegirà, des del 2020, l’hegemonia de la televisió per Internet: l’addició de les plataformes desenvolupades pels operadors francesos i espanyols, com ara Orange o Ono, desembocarà en una plètora de programes. L’escala dels centenars de cadenes pot arribar al miler: llavors es tractarà de distingir un grapat de mitjans de comunicació entre una multitud vertiginosa.

Comparteix