Les excavacions desenvolupades del 2014 al 2020 a Elna demostren la importància capital de la ciutat en la implantació del cristianisme a la Catalunya del Nord, en forma de paleocristianisme. Aquest programa d’excavacions, confiat al pol arqueològic del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va portar al descobriment i reconstrucció d’un trencaclosques únic a la zona. Va desenterrar dos monuments més o menys superposats: la primitiva catedral, reculada de l’actual, i l’església de Sant Esteve. L’entrellat exacte encara no s’ha reconstruït completament.
Un monument imponent pel seu temps
La primera catedral d’Elne sorgeix de la designació de la ciutat com a seu episcopal, l’any 571, amb el bisbe Domnus com a representant. Aquest paper assumit durant la primera edat mitjana testimonia la naturalesa precoç de l’organització del cristianisme a la ciutat. Les dates realitzades per la ràdio al carboni certifiquen la plena activitat d’aquest lloc a principis del segle VII. Aquest punt de trobada per als fidels era sens dubte de primer ordre, tenint en compte les seves dimensions: una nau de més de 30 m de llargada, 16 d’amplada i un absis de 12 m de diàmetre. Aquest edifici paleocristià, en ruïnes el 898, va ser probablement gairebé arrasat quan el penya-segat al qual estava adossat es va esfondrar parcialment. Una nova versió, retrocedida, en terrenys més probablement més sòlids, fou consagrada el 917. Aquesta és l’actual catedral, dedicada a Santa Eulàlia, com l’antiga.
Un nou actiu cultural i turístic
La recerca dels contorns de la primitiva catedral d’Elna va anar acompanyada del descobriment de l’església de Sant Esteve, que la va suplantar, mitjançant apilaments. Segons les conclusions de les excavacions, aquest lloc de culte més modest, consagrat el 934, sembla que té en la seva pròpia versió primitiva, que correspondria a l’actual capçalera de l’actual catedral. Aquesta església de Sant Esteve, remodelada entre els segles XI i XIII, va ser destruïda al segle XVIII. En total, el patrimoni religiós de la ciutat d’Elne, en aquest altiplà, conegut com a Garrafes, està format per quatre monuments, dels quals només en queda la catedral. Encara queden per determinar les raons exactes de les reubicacions i les reconstruccions, relacionades amb les estratègies de l’Església.
Per a la ciutat d’Elna, la revelació d’aquest jaciment arqueològic és un recurs cultural i turístic de primer nivell, perquè l’actual conjunt catedralici s’enriqueix amb “noves” contribucions capaces d’atraure, amb la seva part de misteri, un públic internacional. Dijous 7 d’abril, un grup de treball format per arquitectes patrimonials, arqueòlegs, historiadors, càrrecs electes i serveis municipals va preparar els arguments per a una sol·licitud d’inscripció als Monuments Històrics de les restes de la primitiva catedral d’Elna i les muralles de la ciutat. El resultat d’aquesta experiència es coneixerà al maig, abans d’un calendari de treball necessari.
