El debat sobre el finançament de la cultura, que interroga França sobre el futur del règim dels Intermitents de l’espectacle, es planteja a la Catyalunya del del Sud, on la cultura representa 5,9% del P.I.B. i emplea 178.000 persones. Aquest resultat, comunicat al mes de febrer per la Generalitat de Catalunya, supera proporcionalment el de França, on es registra un 3,2 % del P.I.B., segons un informe de la Inspecció de finances i de la inspecció dels assumptes culturals, publicat el gener. Per treure millor profit de la força del territori, el departament de Cultura de la Generalitat desenvolupa des de 2013 un Mapatge de les Indústries Culturals, que descriu un teixit econòmic sovint negligit, si bé abarca, segons els criteris definits el 2009 per l’Unesco, el cinema, el teatre, la música, la dansa i la literatura, fins les arts gràfiques, els continguts digitals, la producció audiovisual, la publicitat, els mitjans de comunicació, els videojocs, la moda, l’arquitectura fins la gastronomia.
20.000 usos|feines culturals privats creats el 2013
Les estadístiques del govern català revelen, per a 2011, una facturació de 11.400 milions d’euros per a la cultura, fins 18.000, o sigui 9,1%, si s’afegeixen la costura, la moda i l’interiorisme. Però la comparació amb França és limitada, ja que aquest país associa generalment la cultura a l’Estat i a les subvencions públiques, una amalgama defugit a Catalunya, on es prefereix la igualtat amb els altres sectors econòmics. Per a les autoritats catalanes, l’aposta és important, perquè la cultura va generar 20.000 llocs de treball privats el 2013, malgrat l’adversitat econòmica general, mentre que 6,2% de les persones en activitat treballaven en aquest àmbit. La producció de videojocs va suposar una facturació de 54 milions, seguida per la del teatre, amb 50 milions, mentre que més de 10.000 empreses culturals era registrades, sense tenint en compte de les estructures públiques. Aquest mètode dirigit cap a l’economia real assenyala un abisme amb França, on el concepte comptable continua sent estranger, fins i tot enemic del sector cultural.
