En el seu joier d’esquist, el Museu d’Art Modern de Cotlliure presenta des d’aquest dissabte 11 d’octubre una ullada sobre l’obra recent de Julien Descossy. Al marge de les celebracions de més atracció, en un nord que comença a Perpinyà, el Museu Peské enganxa a les seves parets els resultats d’una residència artística efectuada en el transcurs d’aquest any 2014, a iniciativa del lloc. Vist en representacions urbanes, el 2005 i després el 2009, a la galeria Odile Oms de Ceret, l’artista es bolcava llavors en la ciutat asiàtica, a tall de mostra de les seves peregrinacions d’última joventut. Fa dos anys, va intentar una sorprenent sèrie experimental sobre el tema dels coloms. Marcat per les megalòpolis i els panorames industrials, aquest captador de sentit ha conegut les Belles Arts de Perpinyà, Nimes i Montpeller, on prefereix viure i treballar la major part del temps. Ara amb 43 anys, el nét de Camille Descossy, fill de Ceret i director de l’Escola de les belles arts de Montpellier, desaparegut el 1980, acaba una residència al si del museu. El resultat s’allunya del seu atractiu antic per a la llum a entrada de fosc, en benefici d’une colorimetria més contundent, per a un Cotlliure convertit en l’única diana del seu ull. Al marge de les galeries irregulars del centre, més freqüentat, es tracta en aquest cas, atès que hi aposta el Museu, d’una autèntica referència.
Cotllliure idealitzat contra Colliure real
La seva pertinença a la jove generació convida Descossy a abordar el seu Cotlliure, el de l’observador de l’exterior i d’avui. El gros poble és aquí però també les barques, estimades pels qui les van conèixer, com François Bernadi, exposat la primavera passada en el mateix museu, gairebé amagat arran de la carretera de Portvendres. El pintor, nascut després dels Beatles i la pesca alimentària, sotmet encara aquest motiu pesquer, fins i tot s’hi s’ha fet escàs i s’ha convertit en peces de museu. Però la realitat turística dóna lloc a “Ecran total”, títol d’aquesta col·lecció. Els cossos femenins exposats a l’aire lliure han reemplaçat la microsocietat de la pesca, ja que l’ambre solar ha suplantat manifestament l’olor de les sardes des de fa temps. La iconografia cotlliurenca, amb relíquies encara abusivament idealitzades, és reemplaçada pel nostre temps. Per sort, el famós campanar, símbol d’un mainstream gastat, gairebé s’escapa del conjunt. La identitat dels llocs evoluciona, abandona el passatisme reductor. La processó del Divendres sant reivindica a penes al seu espai i els “Parasols sobre fons blau” i altres 70 peces manifesten una “potència clamorosa”, com ho subratlla Josefina Matamoros, la conservadora honorària. “Barca sobre fons verd” i “Gran barca” serveixen l’espera del públic amb tons tardorencs, mentre que la sèrie de 16 petits olis “Barques a Cotlliure” enganxa el visitant, a través d’una acumulació que sembla procedent d’Internet.
“Figuració dels anys 2000”
Decididament sense temor del Cotlliure actual, Julien Descossy representa fins i tot un mirador “sobre les roques”, conservant en el camp visual el color estàndard de les façanes properes. Expressa una “nova figuració dels anys 2000”, destaca l’exconservadora del Museu de Ceret, segons qui l’artista assegura el “domini total de la pintura, optant per subjectes que explora desposseint-los de qualsevol anècdota”. El quadragenari aplica als seus objectes una “destacable plasticitat i una reflexió conceptual de la imatge”. Revelat relativament tard, Descossy aborda el cos de les banyistes com el paisatge, minimalista. El conjunt respira algunes fragràncies barroques. Aqueix Ecran total, estructural i radical, s’aprecia fins al 15 de març de 2015.
En paral·lel, la galeria ceretana Odile Oms, que va revelar Descossy aviat farà 10 anys i li dóna un suport indefectible, presenta el seu fons realitzat per l’artista, des d’aquest dilluns 13 d’octubre de 2014 fins al 15 de març de 2015. De Cotlliure a Ceret, el món de l’art s’organitza per a generar l’adveniment d’un pintor del país.
