Com distingir una obra autèntica d’una obra falsificada? Quin espai cal reservar a les imitacions? L’exposició “Falsos verdaders. L’art de l’engany”, presentada al Museu d’Art de Girona, mira de respondre a aquestes preguntes. Aquesta sèrie artística es basa en el descobriment realitzat el 2016 per la directora del local, Carme Clusellas, que es va assabentar que el museu havia exposat durant sis anys una còpia d’un retaule de Sant Joan Baptista, de Pere Mates (1500-1558), entre els grans pintors catalans del Renaixement. La versió autèntica d’aquestes obres s’havia posat a subhasta. Arran d’això, el centre de restauracio de la Generalitat de Catalunya ha datat aquestes falsificacions del 1921 com a data més aviat. Aquest treball de bona qualitat han estat traïts per les tècniques, el suport i els pigments utilitzats en el seu disseny.
Els grans falsificadors es posen de manifest
Aquesta exposició destapa les impostures de l’art autèntic tot evocant les creacions conegudes com a “falsos veritables”, tan properes a l’original que algunes aconsegueixen recórrer el temps i alimentar els mercats passant desapercebues. A la mostra es juxtaposen obres autèntiques amb les seves falsificacions, per tal de questionar l’ull del visitant. Diverses sèries de dues obres, col·locades al costat de les altres, qüestionen les nocions de veritable i del fals. Fins i tot es destaquen diversos falsificadors importants, com Icilio Federico Joni, Eric Hebborn i Elmyr de Hory.
Aquesta exposició és comissariada per Francesc Miralpeix, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona i Joan Bosch, professor d’Història de l’Art al mateix centre. Visible fins al 19 d’abril, remet al cas de les falses pintures d’Esteve Terrús exposades al museu del mateix nom, segons va revelar el 2018 Eric Forcada, historiador de l’art i comissari d’exposicions.
