Des de l’1 de gener, el Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà s’ha convertit en un Establiment Públic de Cooperació Cultural (EPCC) de l’espectacle en viu, segons una llei de 2002. En el marc de la descentralització cultural, les institucions administrades en col·laboració entre l’Estat i els poders territorials gaudeixen d’una estructura jurídica pròpia, reconeguda com àgil. Aqueix establiment, el logotip del qual recupera l’estructura física bastida a l’entrada Nord del centre-vila de Perpinyà, s’inscriuen progressivament en el paisatge, ha estat creat entre els seus membres fundadors, o sigui l’ajuntament de Perpinyà, la Regió Llenguadoc-Rosselló i l’Estat. L’estructura és presidida per Jean-Paul Alduy, primer tinent de l’ajuntament de Perpinyà, Maurice Halimi, tinent delegat de Cultura, i Josianne Collerais, vicepresidenta de la Regió, elegida al Rosselló al costat de Christian Bourquin. El servei de comunicació d’aqueix EPCC ens precisava aquest dilluns un “acostament” proper amb la Generalitat de Catalunya, inicialment esperat al moment de la fundació, però ajornat tenint en compte el desfasatge amb el calendari electoral sud-català. Per altra banda s’està negociant amn l’Estat l’accés a un estatut d’Escena Estatal, amb òptica transfronterera i pluridisciplinària.
En el curs de finalització tècnica, el Teatre de l’Arxipèlag, que s’obrirà al públic el 10 d’octubre d’enguany, és amb la nova estació TGV de Perpinyà la realització perpinyanenca més imponent d’aqueix inici de decenni. La seua existència virtual és tanmateix real des de fa un any, a través de la incorporació d’una silueta estilitzada del seu conjunt d’edificis físics a les programacions del Teatre Municipal, de la sala d’espectacles El Mediator i de l’Auditori del Conservatori. L’aposta llançada, que suposa l’ancoratge d’una oferta d’espectacles suggestiva al cor del triangle format per Tolosa de Llenguadoc, Barcelona i Montpeller, hauria de contribuir al canvi d’escala de Perpinyà anhelada per Alduy. La dificultat raurà en el prestigi històric de Barcelona i Tolosa, la notorietat creixent de Montpellier, i la internacionalització de les programacions de les viles de Girona i Figueres. Més enllà dels plaers artístics, el servei comunicació del conjunt destaca l’interès d’un projecte “posicionat com una eina de desenvolupament de l’atractiu cultural, econòmic i turístic del territori de la Catalunya del Nord”.
