L’episodi històric de la Retirada, que ha va llançar, l’hivern 1939, més de 450.000 republicans espanyols al territori francès, és commemorat enguany a la Catalunya del Nord, amb més intensitat que mai. Atès que el treball de memòria s’està duent senses tantes passions com abans, la progressió del temps permet recordatoris apaivats dels fets, que van tenir com a escenari principal les platges de la franja costanera sorrenca rossellonesa. De fet, des del 60è aniversari, celebrat el 1999, la Catalunya del Nord assisteix sovint a un autèntic coming-out d’habitants, de vegades personalitats, que reivindiquen un passat familiar anteriorment colgat en la molèstia i sobretot el silenci. Amb aquesta dinàmica, les viles d’Elna, Argelers de la marenda i Sant Cebrià de la marenda s’involucren en el 75è aniversari dels “Caminos de la Retirada” (camins de la Retirada) proposant, per a la primera, de majoria comunista, un espectacle titulat “El tresor de la guerra d’Espanya”, el 22 de febrer, i un festival del còmic sobre el tema “Guerra d’Espanya i exili”, que continuarà l’endemà. En aquest calendari memorial al qual no participen els ajuntaments del Barcarès i Perpinyà, si bé es trobarien àmpliament al·ludits en els respectius termes municipals, es commemorarà el “75è aniversari de l’obertura del Camp de Sant Cebrià”, en eco a la col·locació d’un camp de concentració de 24 hectàrees, obert a la seva platja del poble el 8 de febrer de 1939 per les autoritats militars franceses, amb la finalitat de rebre 70 000 i 90 000 republicans espanyols i catalans. Una ofrena floral s’organitzarà el 16 de febrer al monument d’homenatge als republicans espanyols, amb la presència de l’alcalde per la UMP, Thierry del Poso, i l’alcaldessa de La Jonquera, Sònia Martínez, membre de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Un Memorial de la Retirada, per descriure els fets
Per informar els visitants fins generar un turisme memorial que queda per coordinar al Rosselló, el parc de Valmy inclou d’ara endavant un Memorial del camp d’Argelers de la marenda, que s’inaugurarà el 21 de febrer. En la seva comunicació, l’ajuntament socialista destaca un lloc “dedicat a un episodi dolorós de la història de la ciutat: l’internament de 200 000 republicans que fugien el Franquisme, el 1939”. Aquest nou lloc de referència, púdicament allunyat de prop de 2 km de la zona dels fets, recorda que la França d’aleshores encara no era l’Estat francès portat pel mariscal Pétain, sinó la IIIa República, dirigida pel president del consell Edouard Daladier, catedràtic d’història afiliat al Partit Radical.
