Idioma

El patrimoni històric de certs països és de vegades domiciliat a fora, a través de trasllats estranys, en una realitat que afecta la Catalunya del Nord. Entre els monuments del territori desmembrats al segle XX, la tribuna del claustre de Sant Miquel de Cuixà, finalitzada al segle XII, coneix un gran èxit als Estats Units. Aqueix element major de l’art romànic, visible al museu The cloisters de l’illa de Manhattan, a Nova York, hi ha arribat després de ser manllevada el 1907 i comprada pel magnat americà John D. Rockefeller. Ara bé, per fer-ne promoció, a finals de juliol de 2012, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), amb vocació planetària, ha revelat una classificació de 7 tresors, entre 34 inicialment, del patrimoni de Catalunya a l’estranger. Aquest palmarès, que resulta d’una enquesta duta a terme a Internet des del juny, amb participació de 4700 internautes, conté un monument al violoncel·lista Pau Casals erigit a la ciutat argentina de Rosario. Contempla també l’església de la Mare de Déu de Montserrat de l’Havana, i sobretot el claustre conflentí. La porció “americana” extreta al peu del Canigó es beneficiarà de la promoció de la FIEC al títol del patrimoni de la “Catalunya Exterior”, ja que té un interès “prou significatiu” si bé és un element “força desconegut”. En els properos mesos, els 7 tresors seran objecte d’una campanya de comunicació que demostrarà certa universalitat catalana.

A Perpinyà, el Consell general vol el patrimoni a casa

Amb una altra estratègia, el Consell general de la Catalunya del Nord pretén assolir la restitució de les peces, autènticament robades mitjançant finances en el marc d’un pillatge de luxe. D’aquesta manera, s’espera que retorni al lloc d’origen una còpia del claustre de Cuixà traslladat, que presenta capitells segle XII amb factura reconeguda com a excel·lent. Aquesta tasca feixuga també pot englobar la font de Cuixà i quatre envelats del claustre de Sant Genís de fontanes, hostatjats pel Museu d’Art de de Filadèlfia. La voluntat de manlleus patrimonials, simbòlica d’una Amèrica vampiritzant una Europa de la qual envejaria la història arrelada, s’il·lustra també a l’Àsia. El 2010 va sorgir un projecte, tan estrambòtic com colossal, de reconstituir a la Xina una rèplica del poble de Cadaqués.

Comparteix

Icona de pantalla completa