Les conclusions sobre l’autenticitat del claustre del Mas Vent, ubicat a Palamós, al sud de la comarca del Baix Empordà, han estat lliurades el 31 de juliol. Aquesta suposada joia romànica, l’existència de la qual va ser comunicada el juny, tot alimentant molta expectativa, resulta ser una recreació, transportada al fil del segle XX. L’autenticitat del conjunt, defensada per l’historiador Gerardo Boto, de la Universitat de Girona, ha estat desmentida per un grup d’investigadors delegats per la Generalitat de Catalunya. Segons Ferran Mascarell, el conseller de la Cultura català, que s’ha expressat sobre aquesta qüestió, “No es tracta d’un claustre romànic sinó de la recreació historicista d’estil romànic pròpia de l’interès que despertava aquest estil arquitectònic durant el segle XIX i XX”. Al marge del seu valor autèntic, aqueix claustre conté “cert nombre de peces artístiques i elements pròpiament romànics”, segons l’informe governamental. Aquest document aconsella d’altra banda a l’ajuntament de Palamós un classificació de la zona com a conjunt arquitectònic d’interès local, amb l’objectiu d’assegurar-ne la conservació i l’estudi, malgrat l’estatut de la simple imitació.
Un “monument” muntat el 1959 segons les tècniques del segle XII
Aquest claustre d’estil castellà, instal·lat a la vora de la piscina d’una propietat luxosa de 22 hectàrees, documentada des del segle XVI, no és associat a cap document oficial. Va ser comprat per l’antiquari madrileny Ignacio Martínez Martínez el 1931, en una època en què sonvintejaven, els robatoris d’elements patrimonials. Va ser tornat a muntar a Madrid el 1943, abans de ser venut una altra vegada, el 1958, a un l’aficionat a l’art Hans Engelhorn, que en va organitzar el transport amb camions fins a les comarquers de Girona. El seu muntatge té Palamós, com ho testimonia una sèrie fotogràfica conservada per l’arxiu municipal, va ser efectuat, el 1959, segons les tècniques del segle XII. Tot i tractar-se d’un pastitx, aquest monument és susceptible d’atreure el públic, per la presència d’arques amb dimensions sorprenents, fins a 3,21 metres, i de capitells on figuren lleons, senglars, monstres I aujam, sense la simbologia religiosa pròpia de les composicions romàniques visibles en els claustres de Ripoll, Serrabona o Arles.
