L’artista Cali ha fet tenir paciència el seu públic dos anys ben llargs abans de recuperar el ritual de les gravacions en estudi. El seu últim àlbum, “La vie est une truite arc-en-ciel qui nage dans mon coeur” (La vida és una truita irisada que em neda pel cor), editat el 2010, ha obtingut un disc d’or, corresponent a 50.000 còpies, però l’arribada d’un 7è opus ha trigat a presentar-se. Aquest sortirà al carrer al mes de novembre, després de 8 anys d’intensa exposició mediàtica, des que Bruno Caliciuri es va convertir en en Cali. Un primer extracte amb telecarregament gratuït, titulat “Mes vieux cinglés”, descrit una difícil vida familiar i uns pares responsables de “festes d’aniversari esguerrats” i de pronunciar “insults robats”. En aquesta confessió sobre una infantesa difícil, el cantant descriu el seu únic refugi, “la meua cambreta, la meva presó” i afirma “vaig tenir la meua dosi de mal de panxa”, tot concloent amb el desig d’una “història que s’acabi en l’amor”. Aquest text introspectiu i corprenedor, portat per una melodia malenconiosa i uns arranjaments depurats, releva un Cali allunyat del personatge romàntic escenificat en la seua primera cançó d’èxit, “C’est quand le bonheur” (Quan serà la felicitat?).
Als 44 anys visiblement ha arribat el moment de lliurar-se, com ho testimonia una entrevista del conflentí publicada el juliol a la revista belga 7 sur 7, en relació amb aqueix àlbum: “em descric encara més, sense pudor, un se’n fot de la pudor“. Per promoure les seues noves cançons als escenaris, Cali,que actuarà a Melbourne, a Austràlia, a final d’agost, iniciarà una gira acústica pr l’estat francès. S’ha previst una etapa important el 25 de febrer de 2013 al Casino de París, però no s’ha fixat encara cap etapa a la Catalunya del Nord.
