La política de recuperació del burro català com a espècie pròpia del país, engegada fa 30 anys, ofereix resultats positius, però manquen 15 anys per aconseguir-ne 1000 exemplars, allunyant-ne el perill d’extinció. A hores d’ara, la majoria dels 600 rucs autòctons catalans, que es troben en un 85% a la Catalunya sud, un 5% a l’Estat francès i un 10% a l’Estat espanyol, es beneficien de simpaties populars ja que la raça es considera la millor del món, si bé li manca actualment trobar utilitzacions concretes per tal de garantir-ne la supervivència. La pista més comuna és actualment l’ús del burro català com a animal afectat a la neteja dels boscos, atesa la seua valentia, la seua força i les seues ganes d’alimentar-sera a qualsevol moment. Durant l’època crítica, al decenni 1960, sols restava 30 burros catalans a tot Catalunya, abans d’une fase de recuperació impulsada per l’Associació per al Foment del Burro de la Raça Asinina Catalana (Afrac), que té 60 membres. La fase actual de revifalla de la raça és deguda en bona part a la col·laboració del Departament de Genètica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, que registra cada any la naixença d’una cinquantena d’ases del país.
