La Cauna de l’Aragó, lloc del descobriment del crani de l’home de Talteüll el 1971, mostra que els humans hi vivien fa almenys 450.000 anys. Però es produeix un nou avenç 50 anys després d’aquesta observació: s’hi han descobert rastres de foc de 560.000 anys, segons una revelació de l’Acadèmia de Ciències. Tot i que la comunitat científica estima que les primeres traces de domesticació del foc per part dels humans a Europa es remunten a 400.000 anys, un equip de recerca ha descobert enguany aqueixos rastres més antics. Aquesta identificació fa recular de 160.000 anys les traces més antigues conegudes de la cova.
Aquesta afirmació amb alt nivell d’impacte en la història de la humanitat a les nostres latituds és avançada pels investigadors Damien Deldicque, Jean-Pierre Pozzi, Christian Perrenoud, Christophe Falguères, Geoffroy Mahieux, Anne-Sophie Lartigot-Campin i Jean-Noël Rouzaud. Per treure a la llum aquestes traces de foc tan antigues, els científics han recorregut a mètodes coneguts com a “susceptibilitat magnètica”, que permeten trobar els nivells de minerals magnètics formats durant els episodis tèrmics als nivells més antics de farciment del mar.
Els investigadors eludeixen la hipòtesi que aquestes traces provenien de focs prehistòrics, a causa de la seva improbabilitat en un espai com aquest. El jaciment de la Cauna de l’Aragó, dipositat fa entre -700.000 i -100.000 anys, constitueix un tesminoniatge arqueològic única a Europa per a la cerca dels primers rastres de l’ús del foc per part de l’home.
Llegiu també :
