Idioma

L’artista perpignanais Raphaël Dumas, immers en les músiques electròniques des de 1993, sembla acostar-se d’una forma a plenitud. En el seu treball Coblism, editat el 2011, aquest nét de músic de ball presenta un heretatge musical innovador, en el qual intervenen els sons de l’artifici, o extrets de discos que arriben a datar dels anys 1950. Els incorpora els sons de la cobla, de la qual els 11 músics es dediquen a la música de tradició catalana. El 16 d’abril, una versió augmentada d’aquesta fórmula, per escoltar o ballar, es donarà al Palau dels Congressos de Perpignan al costat de la Cobla Sant Jordi. Samples, instruments físics i alquímia del directe prometen una prestació poc imaginable al segle XX. En efecte, si la crítica musical son descriure DJ Raph com un modernitzador de sons arrelats, es pot tractar del contrari: en el concert globalitzat, les músiques electròniques, nascudes amb l’era postindustrial occidental, troben arrels.

Un so exportable, sense pols

Lluny de ser militant, l’aliança dels d’estils inventada per Raph Dumas funciona a través de l’harmonia i el plaer. Els sons de la tenora i del flabiol, instruments propis de Catalunya, troben un nou relleu al si de l’univers electro, segons un concepte exitós, al contrari de determinades temptatives sud-catalanes. Concretament, des dels anys 1970, la Companyia Elèctrica Dharma ha maridat la cobla amb el jazz o el rock, i el bateria de jazz Santi Arisa ha fet néixer l’estil “Sardanova”, però l’enfocament electrònic no ha generat resultats encertats. Coblism, que va ser donat al mes de gener a l’Auditori de Barcelona, ensenya una renovació artística exportable, alliberada de reivindicacions polsoses. A Perpinyà, els ritmes funk i soul es barrejaran amb arranjaments dels compositors Vicenç Vidalou, format a Ceret, i Enric Ortí, músic de la Cobla Sant Jordi, format a Barcelona.

Comparteix