Després del cas dels quadres falsos del museu Terrús d’Elna, amb ressò mundial, un altre espai cultural de Catalunya del Nord reconeix per defecte la presència de falsificacions entre les seves col·leccions. En concret, el museu Rigau de Perpinyà , que es va reinaugurar el 2017 després de reformes impulsades per l’ajuntament, ha retirat obres. Es tracta de dos quadres del pintor francès Augustin Hanicotte, pintor del Nord de França desaparegut el 1957, del qual les estades a Cotlliure han modelat el corrent fauviste. Aquestes dues creacions, presumptament falses, han desaparegut de la pàgina web del museu. Aquest lloc de prestigi es fa discret sobre aquesta tria efectuada sense comunicar, arran des les revelacions que envolten el pintor Esteve Terrús.
Terrus, Hanicotte, i després?
Esperant un peritatge exhaustiu de la integritat de les col·leccions del museu Rigaud, aquest inaugura el 19 de maig una retrospectiva d’obres titulada «Costa vermella », que inclourà diverses obres d’Hanicotte. Segons l’historiador de l’art i comissari d’exposicions Eric Forcada, dos pretesos quadres d’Hanicotte que un col·leccionista privat ha deixat al museu Rigau, no són autèntics: «Hi ha una feixuguesa que no forma part de l’estil, de la tècnica d’Agustí Hanicotte». Mes enllà d’això, a les comarques de Perpinyà pesa d’ara endavant una àmplia sospita en relació amb l’existència d’una xarxa de falsaris d’art, ajudats per venedors indelicats, en un territori que presenta un ampli espectre de pictòric, independent de qualsevol escola formalitzada. L’oferta i la demanda produeixen un equilibri artificial en el qual intervenen individus per identificar, que manipulen les firmes, certament dels pintors Martin Vivès i Louis Bausil, però potser també de Louis Delfau, André Fons-Godail, Camille Descossy i Marcel Delaris.
