La Catalunya del Nord ha atret les desenes de pintors del nord francès en el decurs del segle XX, però cap de les seves grans obres no s’ha quedat al territori que les ha inspirat. Aquesta constatació punyent la firma la principal personalitat del món de l’art a les comarques de Perpinyà, Josefina Matamoros, que destaca que les pintures de Chagall, Max Jacob, Dubuffet, Manguin, Marquet o inclús Soutine són penjades en els “més grans museus del món”, com ho demostra el més famós “Cotlliure” de Matisse, exposat al Museu de l’Ermitage de Sant Petersbourg. En aquesta anàlisi el el número de febrer de 2013 de la revista Art dans l’Air, la directora del Museu d’art modern de Céret de 1986 a 2012 desitja la transformació d’aquesta herència simbòlica en millors repercussions econòmiques. Segons Matamoros, els centenars de paisatges representats pels pintors de pas s’han quedat sovint “intacte”, 100 anys més tard, però “les obres les tenen uns altres”. En aquest sentit, suggereix un “retorn d’imatge”, per assolir “a partir de la història artística” de comarques riques en fonts d’inspiració, però pobres en obres de referència mundial.
Resplendor de Cotlliure i Ceret a nivell internacional
Matamoros, que fa autoritat, recorda que els “majors artistes avui referents de l’art internacional” han fet estades al sud de la Catalunya del Nord. Es tracta de Matisse i Derain creant el Fauvisme a Cotlliure el 1905, o Picasso i Marquet inventant el cubisme a Ceret entre el 1911 i el 1913, en un impuls que “posteriorment es va escampar arreu d’Europa”. Reclamant una mena de retrocessió de la inversió, aquesta experta, que dirigeix actualment el Museu d’art modern Jean Peské de Cotlliure, promou que es tregui més profit de decorats originals, la representació dels quals, a la manera del cinema o de la televisió, no ha acabat de donar tots els resultats.
