Al moment que per quarta vegada consecutiva el nombre de matrícules mensuals disminueix a la Catalunya del Sud, registrant fins i tot una caiguda de 37,6% l’octubre, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), dedica una exposició al Seat 600, un model que no va experimentar la crisi. No obstant uns 800.000 exemplars que en van ser comercialitzats entre entre 1957 i 1973, la còpia ibèrica del Fiat 600 és més sinònima de transició econòmica que de verdader boom. Arribada a una Espanya franquista amb economia estossada, que tot just s’obria cap al turisme, el mític cotxe de quatre places va materialitzar tant l’esperança en un demà que s’espera millor que l’avui, com un objecte de desig finalment fet accessible. El públic va descobrir ràpidament, a través de les seues simpàtiques rodoneses, la materialització de l’emergència de classes mitjanes.
Aquest vehicle disponible per a 70.000 pessetes va generar una demande enorme, enfront capacitats de producció tan limitades que calia esperar fins a tres mesos per ser-ne el feliç propietari. Una mica seguint la imatge del seu cosí iugoslau, el Zastava Z-600, aquest cotxe popularment denominat “600” es va convertir en un temps rècord en la icona d’una recuperació econòmica, en un país que ignorava la democràcia. La retrospectiva «Ja tenim 600! La recuperació sense democràcia. Barcelona 1947-1973» ofereix una immersió el visitant en el context econòmic i social de l’Estat espanyol dels anys 1950 i 1960. Un es troba al cor d’una producció seguida de prop pel Caudillo, on el treball era gairebé militaritzat en determinats aspectes. Construït a la vora del Llobregat, a la Zona Franca de Barcelona, aquest segon i molt popular model de la casa Seat va assolir un lloc força destacat per a homes i dones que descobrien una societat de consum. L’exposició és visible fins el 26 de juny 2011.
