Enguany, diverses personalitats catalanes haurien assolit el segle de la vida. Aqueixos artistes, esportistes i polítics són el cavaller Pierre Jonquères D’Oriola, nascut l’1 de febrer de 1920 a Cornellà del bercol, el músic, ballarí, compositor i cantant Jordi Barre, nascut el 7 d’abril a Argelers de la marenda i l’escriptor Jordi Pere Cerdà, nascut “Antoine Cayrol” el 4 de novembre de 1920 a Sallagosa. Entre aquestes destacades personalitats del segle XX, centenaris virtuals, també hi ha Arthur Conte, nascut a Salses el 31 de març de 1920. Aquest fill de vinyater, que va passar pel Liceu Aragó de Perpinyà, va arribar aviat a París, on va ser periodista al Quotidien de Paris, a Paris-Match o encara al Figaro. Director de la seriosíssima Oficina de Ràdio i Televisió francesa (ORTF), un organisme de poder mediàtic, de 1972 a 1973, Arthur Conte va firmar més de trenta llibres, de 1948 a 2004. Li devem “L’epopeia colonial de França”, “Els dictadors del segle XX”, “Yalta o la compartició del món”, “Karl Marx i la seva era” o “La llegenda de Pablo Casals” (sic).
Batlle de Salses, conseller general, diputat i secretari d’estat
Llançat a l’esquerra, passant al centre i la dreta, Arthur Conte va assolir una trajectòria política important. Alcalde de Salses el 1946, conseller general del cantó de Latour-de-France el 1947, membre dels Pirineus Orientals el 1951, el 1956 i el 1958, fou breument secretari d’estat de la indústria i del comerç el 1957. Batut. a les eleccions legislatives de 1962, va trobar un seient a l’Assemblea Nacional de 1968 sota els colors de la Unió de Demòcrates per la República (UDR), portant els valors del general de Gaulle, transformat en un Ral·li per la República (RPR) al iniciativa de Jacques Chirac, el 1976. Arthur Conte va morir el 2013.
