Cinc mesos després de la seua desaparició, el 6 de febrer de 2012, el que el món de l’art planetari considerava ser el major artista català viu, torna a la Catalunya del Nord. L’universal Antoni Tàpies, amb nom íntimament vinculat a les col·leccions del museu d’Art modern de Ceret, on havia exposat per última vegada el 1995, va morit el 6 de febrer de 2012 a l’edat de 88 anys. Aquest pintor autodidacte, escultor i teòric de l’Art, les obres del qual es continuen venent a preu d’or, ha marcat la seua època a través d’un estil informalista, que alguns interpreten com a desviant i altres com una mostra de potència eterna.
Una col·lecció en provinença de de Reykjavik
Entre el 30 de juny i el 14 d’octubre de 2012, una retrospectiva titulada “Imatge, Cos, Èmfasi”, anteriorment visible entre el novembre de 2011 i el març de 2012 al museu d’art contemporani de Siegen, a Alemanya, i posteriorment al museu d’art de Reykjavik, a Islàndia, dóna a veure 42 pintures i dues escultures realitzades per l’artista entre el 1945 i el 2008. El fil conductor n’és un treball sobre la matèria i el cos de l’obra, al fil de 50 anys de recerca. Aqueix esdeveniment, que trastorna les previsions estivals del museu de la capital de la comarca del Vallespir, és també motiu per ensenyar al públic la integritat de les obres del barceloní arrecerades a les col·leccions del museu. La més notòria, un díptic mural de 4 metres produït el 1992 com a encàrrec públic, és exposada a l’entrada del centre.
Quin futur per a la fundació Tàpies de Barcelona?
Actualment, el mercat de l’Art és qüestionat pel futur de l’obra de Tàpies, concentrada en part en el fons de la fundació que du el seu nom, a Barcelona, i s’avalua a 50 milions d’euros. Els destins d’aquest centre d’Art, obert a les noves expressions, haurien de ser confiats exclusivament a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de catalunya, després de la retirada de la participació financera de la família Tàpies el 2013. Aquesta evolució va ser concertada amb l’artista, que resultava ser tan inspirat per la descripció de la condició humana com preocupat per posar ordre en els seus assumptes.
