El dubte ha entrat en el festival Visa pour l’Image de Perpinyà que es tancarà diumenge. El seu director, Jean-François Leroy, i «2ème bureau», el seu promotor parisenc, confessen ara obertament la crisi del fotoperiodisme, deguda a mitjans a la baixa als quals s’afegeix el trencament dels monopols tècnics que transforma milions d’individus en fotògrafs, l’última diferència sent el domini de la difusió. Visa pour l’Image, imaginat el 1989 per Michel Decron, redactor en cap de la revista “Photo”, confirma l’èxit amb la presència, lleugerament disminuïda, de 3000 professionals, però la redifusió ha arribat enguany al cartell de l’esdeveniment, idèntic a la de 1991, recuperant un clixé del 1945 produït per Joël Rosenthal durant la presa americana de l’illa d’Iwo Jima. Per poder persistir, entre la nostàlgia dels herois difunts i la dificultat d’accés als conflictes del món, el certamen de Perpinyà ha adaptat la seua deontologia negociant el 2007 el suport de la revista trash «Choc» i aprovant enguany les fotografies dels soldats francesos caiguts a l’Afganistan, quedant-se fidel al setmanari a Paris-Match, finançador del festival. Aqueix instint de supervivència d’un sector professional mesclat amb la llibertat de la premsa presagia noves evolucions.
