Les festes de l’ós de la comarca del Vallespir, celebrades a Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdà, són candidates a la UNESCO des de 2014. Aquestes tradicions multicentenàries van ser incloses a l’inventari del patrimoni cultural immaterial, a nivell francès, cap a la seva inscripció al patrimoni mundial. La Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va ser fundada el 1946 per l’ONU, arran de les destrosses de la Segona Guerra Mundial. Aquesta estructura, destinada a protegir les expressions culturals, ha enumerat fins ara 1092 propietats culturals o naturals, repartits en 167 països. Dilluns 18 de febrer, els senadors nord-catalans Jean Sol i François Calvet, acompanyat pel batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer, es va reunir amb Franck Riester, ministre de Cultura. A les oficines parisenques del ministeri, els dos parlamentaris, membres dels Republicans, han promogut una “tradició típica que té lloc a la primavera” (sic) i “atrauen cada cop més gent”, explica un comunicat. El ministre els ha assabentat de la “qualitat del dossier”, que consta “entre els tres preselecionats per l’arbitratge del govern”.
Cap a una autenticitat poc autèntica?
La classificació o no, de les festes de l’ós a la Unesco, es durà a terme al juny o juliol de 2020. El segell concedit, amb impacte incert, pot portar el perill de la santuarització folklòrica. En concret, el simbolisme antropològic pot convertir-se en un espectacle vulgar, que acabaria obeïnt a un conjunt de pautes. En acabar, les festes de l’ós podrien desembocar en una simple atracció turística desarrelada, sense expressió sincera d’identitat. La seva classificació per la Unesco, a través de l’Estat, pot transformar aquesta tradició en una representació amb autenticitat artificial, com la Sardana.
