El poeta i humorista Joan Cayrol, autor de diversos textos per a cançons interpretades per Jordi Barre, va morir fa 40 anys, el 12 d’agost de 1981, a causa d’una malaltia cardíaca. Autor i narrador, l’artista se sol relacionar amb els pobles del Palau de Cerdanya, d’on era la seva mare, i Espir) de l’Aglí, on visqué. La seva trajectòria artística li va oferir l’oportunitat de produir dos discos de vinil de 33 rpm i cassets, titulats “Flors i espines” i “Com a veremes”. Els monòlegs i esquetxos de Joan Cayrol, emesos sovint a les emissores de ràdio lliures del Rosselló, eren molt populars a principis dels anys 1980.
La faceta més lírica d’aquest personatge extraordinari va ser revelada per la musicació, per part de Jordi Barre, dels textos “Toquen les hores”, “Tant que em quedarà”, “Llibertat condicional”, “Torna a come Vicenç” i “ Jo soc de Perpinyà “, entre altres èxits del cantant, en solitari o amb el seu grup, Pa amb oli.
Conservant el seu sobrenom de “amic Vicenç” que va adquirir arran de la seva incorporació a la companyia dels Gais Troubadours catalans, Joan Cayrol va saber emprar un llenguatge amable, accessible però rigorós, tot inspirant-se en els fonaments de la mentalitat nord-catalana del segle vint. La seva trajectòria com a escriptor el va portar a ser premiat als Jocs Florals de la Ginesta d’Or per les seves obres “Oda a la Cerdanya”, el 1968, i “Jo sé i Ara”, el 1978.
Una carrera pòstuma incerta
Joan Cayrol deixa un treball d’àudio reeditat només en CD a principis de la dècada de 2000, però els seus esquetxos, poemes i moments espirituals són absents a les plataformes de distribució digital, de tipus Spotify. A excepció d’una reacció improbable, l’artista ara només forma part de la història d’una Catalunya del Nord que només ha conegut un còmic professional, a la seva mida.
