Idioma

La celebració dels Jocs Olímpics d’estiu a Pekín ha estat motiu per trencar esquemes i confirmar-ne uns altres en relació amb el país comunista i capitalista que ens espanta en aqueixos temps de crisi. De fet, després de Pekín, Shangai acollirà el 2010 l’Exposició universal i es donaran a conèixer més metamorfosis arquitectòniques i urbanes sense precedent en la història del món. Centenars de milers de persones resulten afectades pels canvis profunds imposats pel govern xinès, que crea un país urbà i expansionista que torna a despertar el perill groc que no s’ha esborrat del tot de les nostres mentalitats. Aqueixa exposició, fruit d’una col•laboració entre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Cité de l’architecture et du patrimoine de París, és la primera del gènere, fora de la iconografia turística, amb certa inquietud econòmica i certa innocència davant dels mecanismes de desenvolupament de l’Imperi del Mig. Aqueix formiquer xinès i emprenedor no deixa de sorprendre els qui en coneixem l’embranzida del segle XX, fins l’acceleració esbojarrada dels darrers deu anys, segons consta en un primer espai presentat a Barcelona. El segon és una exploració de 6 ciutats, 6 megapolis, com són Shanghai i Pékin, però també Suzhu i Xi’an, o desconegudes aquí com la conurbació que va de Canton à Shenzhen, en el destret del Riu de les Perles. Finalment es troba Chongqing, la vila de tots els vertígens, a prop de la mega-resclosa dels Tres Gorges. Un tercer conjunt intilutat « Posicions » lliura el retrat de la nova generació d’arquitectes xinesos, tesmonis i actors de la mutació del país. Entre les peces presentades es troba un plànol-relleu de l’Institut d’Urbanisme de Pekín que no havia sortit mai de la Xina… i moltes fotografies de l’epopeia urbana.

El cinema xinès, per endolcir l’esperit de conquesta

La Xina viu des de fa una dècada immersa en importants processos de canvi, amb unes ciutats que continuen en una transformació imparable, un procés de construcció i de destrucció que les modifica profundament i amb una rapidesa sorprenent. L’exposició situa aqueixos canvis en la continuïtat de la història i de la cultura de la gran potència asiàtica, per tal de presentar la realitat de la ciutat d’ahir i d’avui. És també l’ocasió de confrontar aqueixes realitats amb l’imaginari xinès i l’occidental, així com amb mecanismes germans de la informació o la propaganda. Es proposa doncs una lectura dinàmica del territori, a través dels seus tòpics, que, com tots els tòpics, cobren part de la realitat : el jardí, l’escriptura i la cultura, la terra i l’home, l’aigua, el fengshui, la construcció i la destrucció, la família… Tot plegat permet copsar el que afecta els més de 1300 milions de xinesos i xineses, enfront de les transformacions urbanes. Per sorprendre’ns, el cinema s’enforata en l’expo, gràcies a cinc directors xinesos que posen llur mirada d’autors, com ara el jove Jia Zhangke, que ha creat especialment un curt-metratge de 20 minuts. Zhangke selecciona quatre directors més, Chen Tao, Peng Tao, Li Hong Qi, Han Jie, creant un grup que es reparteix les ciutats presents en la mostra. La coordinació dels films ofereix el caràcter conjunt d’unes ciutats xineses organitzades i movedisses, entre les pistes ancestrals i el jovent omnipresent, que no deixen de tenir misteri en acabar-se les projeccions.

Exposició « A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi ».
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCOB), carrer Montalegre, 5 – Barcelona (metro L3).
Fins al 22 febrer 2009

Comparteix

Icona de pantalla completa