Idioma

La relació amb la mare és un tabú, especialment arrelat en el nostre inconscient. A fortiori ho és en les societats mediterrànies, on sembla que la mare ocupa un paper molt poderós, que regeix des de dins la unitat familiar, imposant-hi una llei indiscutible.
Salvador Dalí va néixer a Figueres, on la seua família tractava amb un medi de notables, a bastament estructurat per les regles socials. En Salvador estava enamorat de sa mare. Uns diran que això passa a qualsevol nin petit, és clar. Ell va néixer just després de la mort del seu germà gran, que tenia set anys, al qual els pares van manllevar el nom per donar-li a ell. Arribar al món i viure-hi en aquestes condicions no deu pas ser gaire fàcil. La pèrdua de la mare a l’edat de sis anys tampoc deu ser-ho gaire. A més a més, en Salvador no va pair mai el nou matrimoni de son pare amb sa tia, o sigui la germana de sa mare.

Un equilibri del terror

Del seu band, el pare Dalí no va acceptar la carrera artística del fill. Veure en Salvador, que ell imaginava com a successor seu, passar-se el temps vivint primer a Madrid, posteriorment a París, portant-hi una vida bohèmia, no el va encantar. Des d’aquell estiu de 1929, però, una nova píndola va resultar difícil d’engolir. El seu nom era Gala. L’esposa del poeta francès Paul Eluard va venir amb ell i diversos altres artistes i poetes a Cadaqués, per passar-hi l’estiu. Però en Salvador se’n va ennaigar profundíssimament, i no la va pas deixar marxar. Desençà, l’atmosfera es va fer més tibada entre la nouvinguda i la família Dalí. Unes disputes es van produir regularment, però mentre s’atansava la tardor es va poder encertar un equilibri del terror.

Dalí, cap rapat

La calma va continuar fins a la publicació d’unes ratlles en el diari El País, assabentant d’un èxit parisenc de l’artista Salvador Dalí. Aquest, amb els seus nous amics surrealistes, explorava les complexitats de l’inconscient i els seus racons tortuosos, impregnat per la culpabilitat familiar. De fet, l’èxit modest del jove Salvador va sorgir d’un dibuix de la Basílica del Sacré Coeur de París, amb un títol explícit: “De cops escupo per plaer sobre el retrat de ma mare” (MNAM Centre Pompidou, París) . El pare no en podia més, i, com que en Salvador es negava a donar-li cap explicació, el va repudiar i desheretar. El futur pintor, a tall de senyal de trastorn, es va tosquirar el cap.

Ningú no parla als Dalí a Cadaqués

Però el jove Salvador i la seua nòvia il·legítima eren decidits a quedar-se a Cadaqués, on des de llavors va ser el poble sencer qui va refusar de comunicar amb ells. D’aquella situació va sorgir l’exili cap a una caranca propera del poble, Port Lligat, on la “Lídia la ben plantada”, vídua jove d’un pescador, va acceptar de llogar-los un casot sense cap mena de comoditat. Aquell lloc es va convertir en la llar amb la famosa piscina-fal·lus extravagant. En Salvador i la Gala i s’hi van passar cada estiu fins a la mort. No van tenir fills.

Comparteix

Icona de pantalla completa