Idioma

El 1966, quan era pintor com tothom, Baldessari va decidir arreplegar el conjunt dels seus quadres i els va dur al crematori. Li van entregar les cendres en 9 capses, que conserva amb interès. Amb part de les cendres, va cuinar cookies. “La idea que aqueixos quadres tornessin a la terra, a través de la merda, m’agradava molt” diu, afegint “estava realment malalt”. Aqueixa actitud recorda la de Pierro Manzoni, altre artista italià, que va vendre les seues capsetes de “merda d’artista” a preu d’or (avui dia valen encara més!).

L’art és cosa de l’esperit

Des de llavors, Baldessari intenta expurgar qualsevol formalisme de l’art: ja no compten ni la pintura ni altres formes d’art. Es tracta simplement de posar de manifest un concepte, una idea, de fet la quinta essència de l’art, com ho indica la seua pintura “Everything is purged from this painting objectiu art”. Amb altres artistes americans, farà doncs emergir aqueix avenç decisiu com una bufada de llibertat, iniciada ja pel cultíssim Marcel Duchamp. Sobre això, cal pensar a Joseph Kosuth, papa de l’art forjat amb paraules, o, més prop de nosaltres, al grup Fluxus. Encara avui, cap jove artista no pot pas ignorar les obres decisives de gent com Robbert Filliou, Félix González-Torres o Robert Morris.

Criticar el vídeo en un vídeo

«I will not make any more boring art», el 1971, és un vídeo on es veu Baldessari copiant a mà, com un alumne castigat, la mateixa frase: I will not make any more boring art. A més a més de la ironia de recuperar el tòpic popular de l’art modern incomprensible i enyorer, Baldessari posa en relleu l’aspecte solar de qualsevol art. Cal saber en què està pensant: els primers vídeos sorgeixen en les galeries d’art. Ara bé, ell mateix Els troba avorrides i opta per mofar-se’n… En un vídeo. Aquest també ho és? Baldessari bé ho espera, i l’estratègia funciona. En tota la seua obra no ha deixat de jugar amb paradoxes.

36 clixés per a una obra, el 1973

“Throwin 4 Balls in the air to get a straight line”, 1973. La seua ex-dona, Carol, és qui va fer aqueixes fotografies. Es veu el cel blau que esclata, a Califòrnia, i al fons se divisen quatre pilotes vermelles a l’aire, i la mà que les ha llançades. El projecte de l’artista és realitzar una figura geomètrica tot llançant-los. Cada temptativa és fotografiada. L’exercici es realitza 36 vegades, ja que hi ha 36 clixés en un carret fotogràfic. D’altra banda, no importa gaire la qualitat de les fotografies: Baldessari no és cap fotògraf tècnic. No recerca la imatge bonica, sinó la idea bonica, darrere la imatge. No fa pas gaire cabal, diu, dels grisos que surten en els negres, al moment que es revela la foto! La intenció de llançar les pilotes en l’aire, com un desafiament a la gravetat, escenifica la voluntat de crear una forma partint del que no en té, el que forma el mateix principi de l’art. Es veuen també les falles i les indecisions, com si es tractés del taller de l’artista, en lloc de considerar només l’obra ja acabada. A més, una de les 36 temptatives genera prou resultats ja que es veu com es forma un quadrat gairebé perfecte. Haurà durat el temps d’una fracció de segon, immortalitzada en el clixé.

Per què fer una fotografia?

Baldessari recupera les imatges ja presents en el comerç o a la premsa, com si es tractés d’eines i no, com Andy Warhol, com a objectiu cínic o polític: “Si me fa menester tenir la imatge d’una casa i que en trobo una que existeix, per què n’hauria d’anar a fer una fotografia”?. Si les paraules de Baldessari pretenen ensenyar una foto bonica, l’haurà de fer ell mateix, en tant que artista. Però sols l’interessa el significat de la casa.

Aquesta retrospectiva a Barcelona, la primera a Europa, és organitzada en col·laboració amb la molt important Tate Modern de Londres. El MACBA confirma així la seua posició entre els museus més importants d’Europa, i sens dubte del món. Cal córrer-hi, per descobrir-hi o tornar a descobrir les obres d’un dels últims grans creadors de l’art conceptual que continuen vius. Per a Baldessari, fer art, és “intentar comprendre el que és l’univers. Això és una mica místic, però en el fons és el que me motiva.”

John Baldessari, “Pure Beauty”
10 de febrer-25 d’abril 2010. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), Plaça dels Àngels. macba.cat

Comparteix