Idioma

El museu d’art modern de Ceret sol organitzar lògicament exposicions d’art modern i contemporani. En l’àmbit de les exposicions d’art modern històric, es tracta invariablement de posar al dia el treball dels artistes que van fer estades a Ceret, especialment en els anys 1909-1925, com Picasso i Soutine. Es tracta doncs d’una línia clara, tamné en el que s’anomena “art contemporani”, ja que el museu posa de relleu, des de fa més de quinze anys, el treball dels artistes que han participat, de prop o de més lluny, a Suport/Superfícies (Supports/Surfaces).

«Dubtar de les imatges»

Aquest grup és un dels últims de la història de l’art que es va formar amb artistes que tenien un mètode comú. L’exposició fundadora d’aquest grup es va desenvolupar el 1969 a le Havre, a la Normandia francesa: els artistes hi van proclamar que l’objecte de la pintura era des d’aleshores la mateixa pintura, i que aquesta ja no s’havia de referir a res exterior, com ara la personalitat de l’artista o la història de l’art. Hi van participar artistes joves com Viallat, Bioulès, Dezeuze, Saytour, uns noms gairebé casolans per als visitants del museu de Céret. Jean-Pierre Pincemin, mort el 2005, va participar al grup Suports/Superfícies, abans de desenvolupar una obra pròpia, optant per una problemàtica autònoma. Experimentant els materials més diversos, va realitzar teles i escultures policromes. La seua tria, com ho deia el 1994 en una entrevista a Gilles Tissot, era de «dubtar de les imatges» constantment. En tant que professor, a Poitiers sobretot, sempre es va entestar a transmetre aquest dubte, metòdic i prolífic.

Un artista coherent passat els 40 anys

Al si del grup Suports/Superfícies, Pincemin sovint ha estat presentat com un creador a l’encop en la ruptura i la continuació amb la tradició pictòrica. De fet, a partir del 1986, en una exposició titulada «L’any de l’Índia», es va imaginar tornar a fer art figuratiu. Les crítiques i les institucions van entendre malament aquest canvi. En realitat, l’artista es va introduir en una renovació pura de la composició, des d’un punt de vista de la forma. Va començar llavors a rellegir alguns dels temes més importants de la història de l’art, a través de sèries de «caceres»,« arbres del coneixement » o « Maria Magdalena ». A partir d’aquest període apareix sens dubte una gran coherència en la seua obra, que es tancarà en unes grans teles abstractes els anys 2004 i 2005.

La retrospectiva del museu de Ceret, força completa, ensenya el conjunt dels aspectes de la carrera del parisenc. Després d’haver estat presentada a la Piscine, que és el museu d’art modern de Roubaix, a la regió Nord de França, passa l’estiu a Catalunya. Al mateix temps té lloc a Angers, al nord de l’Estat, una retrospectiva que la completa. Una important monografia va ser publicada recentment a l’editorial Gallimard. L’any 2010 és doncs el del record de Jean-Pierre Pincemin, mort a l’edat de 61 anys.

Jean-Pierre Pincemin
Retrospectiva
Museu d’art modern de Ceret
Fins al 10 d’octubre 2010
www.musee-ceret.com

Comparteix