Idioma

El primer informe oficial proporcionat ahir per l’Oficina d’Enquestes i Anàlisis prop de tres mesos després de l’accident aeri que es va emportar la vida de 7 homes, el 27 de novembre de 2008 a l’alçària dels municipis de Canet i Sant Cebrià, no lliura cap pista realment decisiva en relació amb la definició del guió concret que va portar fins a l’accident. L’element major és que l’aparell, un Airbus A320, havia de volar necessàriament a 4200 metres d’altitud i no a 900, en el marc d’una operació d’aproximació de l’aeroport de Perpinyà, prèviament a la seua entrega a la companyia Air New Zealand. Les converses gravades per les caixes negres, que han acabat lliurant llurs secrets, fan constar una divergència entre el comandant de bord alemany, oposat a realitzar els assaig fins al final a la mateixa zona i partidari de fer-los més lluny i més tard, durant el camí Frankfurt, fins i tot d’abandonar-los, mentre el pilot neozelandès es mostra partidari d’efectuar-los sense esperar. Aqueixos elements poc determinants no estableixen pas per quina raó l’avió es va encabritat. D’altra banda, L’Oficina revela que els personals alemanys presents a bord, lligats a la companyia XL Airways Germany, no eren titulars de cap formació específica per als vols d’aqueixes característiques.

Comparteix