Idioma

Si s’intenta tenir una lectura lineal de la història de l’art, el pas a la modernitat s’ha desenvolupat al tombant dels segles XIX i XX. Segons les afinitats i les preferències dels historiadors i teòrics, un artista o un altre, un moviment o un altre, tenen la responsabilitat d’aqueixos trastorns. Entre els pintors es parla de Monet, o Matisse, o Picasso. Per als artistes d’avantguarda, és sens dubte Dada, o més bé encara Marcel Duchamp, el nom del qual apareix pletòricament en els manuals d’història de l’art modern i contemporani. Sens dubte existeix una realitat força més complexa darrere de tot plegat, i, simplificada a ultrança, la història de l’art es converteix en caricatura. No obstant això, resulta que les primeries del segle XX van veure una verdadera explosió artística, en tots els moviments artístics, incloent-hi l’àmbit de la música i els del cinema, de la fotografia i del teatre, del qual sem, com ho ensenya l’exposició barcelonina, els innocents hereus. De fet, la mateixa essència que va generar aquest renaixement de l’art era la subversió. Els principals artistes ja no eren oficials, representants d’un Estat o d’una Església. Ans al contrari, s’havien transformat en individus autònoms, singulars, amb qualitats principals que sorgien de l’expressió d’una subjectivitat, a l’arrel de llur èxit.

La subversió artística s’ha fet acadèmica

En reacció enfront d’un art (real o imaginari) que consideraven com escleròtic, els artistes de la modernitat van saber desenvolupar tants sistemes com alenades d’aire fresc. Ara són exposats al panteó dels museus més oficials. La societat, màquina de fabricació del control i de la norma, com ho ha ensenyat Foucault, ha paït ja fa temps aqueixos personatges de segones. L’urinari de Duchamp és exposat arreu (n’existeix un munt de còpies) i se’l reprodueix en targetes postals. L’artista portador de gèns subversius i novadors s’ha fet un tòpic, esperat per tothom i ensenyat a les escoles d’art: la modernitat ha estat transformada en una acadèmia. Partint d’aquesta postura duradora, segurament els artistes no creen pas material nou allà on els esperem. Probablement, el que esperem no serà pas el més interessant. La modernitat ens haurà ensenyat l’atenció a la singularitat, la necessitat de comprendre, i més que tot la capacitat que té l’art a renovar-se. Abans de traslladar-se al Museu d’Art Modern de Varsòvia, aquesta explicació és present a la Catalunya del sud a través d’Alice Creischer, Andrea Fraser, Dan Graham, Marine Hugonnier, Runa Islam, David Maljkovic, Gordon Matta-Clark, Florian Pumhösl, Martha Rosler i tants altres, en un centenar d’obres.

Exposició «Modernologies»
MACBA, Plaça dels àngels, Barcelona. Metro L3 Liceu
Del 23 de setembre de 2009 al 17 de gener de 2010.
Dilluns, dimecres, dijous, divendres: d’11h a 19h30.
Dissabtes: 10h-20 h. Diumenges i festius: 10 h-15 h Tancat el dimarts.

Comparteix

Icona de pantalla completa