Idioma

L’encara jove Julien Descossy, de 38 anys d’edat, ha trigat per sortir de l’ou artístic, amb una primera exposició el 2005, a la galeria Odile Oms de Ceret, que el torna a prendre el 2009 el temps d’una nova sèrie. Entretant, el pintor ha abandonat la urbanitat que amarava les seues creacions precedents per inclinar-se sobretot, tal Narcís, cap a l’aigua tèrbola i les seues plantes. Autocontemplació en menys, Julien Descossy treballa també sobre els bassals d’aigua, amb, en fil roig, l’aigua i el recipient, en tints, mesurats com ell mateix. Els grisos, els ocres i els verds foscos creen l’ambient, d’acord amb l’autor, reputat reflexiu i discret pels qui ja l’han conegut a la urbana Montpeller, on s’està, llevat quan fa qualque visita rurbana a Ceret, la ciutat familiar, on el seu avi Camille Descossy obria els ulls a la llum el 1904. Ara, si l’avi, l’empremta i la paleta restreta del qual impregnen la pintura de Julien, exposava a 22 anys al Gran Palau de París, després a la Gran exposició de Tardor, abans de dirigir a les Belles Arts de Montpeller el 1939, el descendent potser per una raó d’època o de propensió personal, juga altrament el temps, i la geografia l’agafa pel coll gràcies a la implicació d’Odile Oms, la galerista de reflexos que recorden el mecenatge, que argumenta : «No és pas mecenatge, evidentment, mes això justifica la feina de la nostra galeria». Ja que Descossy el jove fa part d’una esperança, segurament a insabuda seua, d’emergència d’un grup d’artistes de Catalunya del Nord, als quals s’ajuntarien Emmanuel Bolzoms, Patrice Deixonne i Gérard Oberlinger, igualment revelats per la galeria ceretana.

Pintar « quan no és ni de dia ni de nit »

Ha pintat la ciutat, pinta l’aigua delicada i els seus habitants discrets, tot acariciant l’abstracció en una sobrietat permanent. La realitat de Julien Descossy està dins la seua pell, però al contrari del pintor urbà que afavoriria la naturalesa, per compensació clàssica, l’home alterna, veu encara la ciutat que els urbans ja no veuen pas més. Certament, les seus creacions precedents feien borrosa l’estranya ciutat, els rituals ordinaris de la qual, que no interessen gaire els urbans ells mateixos, es devenien irreconeixibles. Les noves encara reflecteixen l’estranyesa, que el crític Luc Castanier resumeix «No hi ha més Terra Incognita (…), solament territoris explorats pels artistes» descrivint les sessions de l’artista, que pinta « quan no és ni de dia, ni de nit», en un « temps suspès», quan « l’horitzó de matèria es confronta a la verticalitat del sentit». Les matèries arriben a fer-se volubles, amb una extrema llibertat en la tria de les textures, amb tot un glossari íntim i una organització anàrquica dels elements, evidentment reglada, com la batalla de coloms per un tros de pa, presenta a les seues obres revelades el 2005, on els pedestres apressats formiguegen i trepitgen les llambordes. Odile Oms descriu : «Aquesta exposició és el perllongament de la precedent, la seua primera, en els mateixos murs». Tant misteriosa, estranya i captivadora.

Julien Descossy, del 7 de febrer al 15 de març del 2009, Galerie Odile Oms, 12, carrer del Comerç, 66400 Ceret. Obert cada dia, el diumenge també, de 11h a 12h30 i de 14h a 19h. Tanca el divendres. Visita a www.odileoms.com

Comparteix