Una obra xoc, « Starway To Heaven »
A baix, un musulmà prega ajupit. A les espatlles porta un cristià de genolls, en la mateixa acció. Damunt l’últim hi ha un rabí dempeus que fa el mateix. Les tres religions monoteistes reunides en una escultura d’Eugenio Merino han generat polèmica i esdeveniment al cor de la molt important fira de Madrid, ARCOmadrid, al mes de febrer. Si l’obra ha estat venuda molt ràpidament per la impertinent galeria ADN de Barcelona, les reaccions més intenses no han trigar gaire a arribar. Primer ha succeït el boca a orella, després la gentada a la parada de l’artista, telefonades, demandes de retirada de l’obra, pressions, i amenaces. L’artista ha aconseguit com a mínim posar d’acord les tres religions.
El musulmà llegeix la bíblia, el cristià llegeix l’alcorà
Però de què es tracta exactament? Què xoca les instàncies religioses? D’una part, els priors són representats en un determinat vertical: musulmà, cristià, jueu. L’artista diu que aqueix ordre li ha estat dictat per dues motius, com són la naturalesa física del moment de l’oració en cada religió (ajupit, de genolls, dempeus) i una senzilla raó plàstica, que permet apilotar els personatges uns sobre els altres. Per què el jueu es troba a dalt, el musulmà a baix, i el cristià al mig? Merino, amb una mera actitud plàstica, suscita interpretacions amb interessos polítiques sensibles. I se sap que les interpretacions descriuen amb més detalls els qui les fan que no el mateix objecte descrit! D’altra banda destaca en l’obra que es repeteix la mateixa cara tres vegades. Com és possible que unes religions que pretenen diferents puguin ser practicades per la mateixa persona? Ja se sap prou que es prohibeix ser a la vegada musulmà, cristià i jueu. Finalment, cal veure que els llibres han perdut l’ordre tradicional: el musulmà llegeix la bíblia, el jueu l’alcorà, i el cristià la Torà. Acostumem parlar de les tres creences com “religions del llibre”, ja que es recolzen a la base en textos comuns. Però l’artista ha concretat això invertint els reculls, que contemplen en part uns textos semblants.
Bin Laden mesclat amb Travolta
Eugenio Merino va néixer i viu a Madrid. La jove galeria d’art contemporani ADN de Barcelona li ofereix un recolzament molt franc i els seus col·leccionistes es troben arreu al món: la seua obra “Starway to Heaven” hauria estat comprada per una col·lecció belga. Cal fixar-se que aquesta obra no és la primera de l’artista que va per l’estil. Al contrari, Merino és un artista crític, que s’atreveix a usar l’humor per desendreçar les consciències polítiques. Així, en “Always” (2007), representa un jove Negre, sens dubte africà, sense carn i morint-se de gana, bevent una Coca-Cola light. Merino subratlla així l’escàndol d’una meitat de la humanitat que mor de fam, mentre l’altre va seguint règims. Diverses vegades, també, Merino no ha vacil·lat pas a barrejar els personatges d’Ossama Bin Laden i el John Travolta de “La febre del dissabte a la nit”, creant un terrorista disco, divertint-se amb un pas de ball i no se sap pas què més. Finalment, més recentment, durant la fira Slick de París, a la tardor 2009, ADN va ensenyar el seu retrat de Nicolas Sarkozy en Puntxing ball.
«L’art no és l’únic que pren riscos»
Merino no és ni el primer, ni l’únic, que juga amb la crítica política i religiosa en les seues escultures. Entre els exemples recents, Maurizio Cattelan, un dels artistes vius més estimats, va atreure la multitud amb la seua “Nona Ora”, representant el papa Jean Paul II aixafat al sòl després del pas d’un meteorit. L’obra ara forma part de la col·lecció Pinault de Venècia. Més lluny de nosaltres, Daumier ca prendre tots els riscos representant polítics i religiosos amb trets més que caricaturescos, avui exposats al museu d’Orsay de París (és agradable veure fins a quin punt s’han oblidat els diputats així deformats, i com l’artista, ell sí que ha quedat en les memòries). Pensem és clar també a Goya i als seus capricis. Però l’art plàstic no és l’únic que pren riscos: ens recordem els catòlics tradicionalistes que es van encadenar davant les sales de cinema per impedir projeccions de “L’última temptació del Crist” (1988).
Al final
L’escultura “Starway to heaven” ha estat venuda i ara es troba arecerada en una col•lecció bonica. L’artista i el galerista han tingut, però, un bon ensurt, després de diverses amenaces de mort vingudes unànimement de tots els bàndols. En algun lloc dell libre incriminat hi ha escrit “no hi ha res de nou sota el sol”. Després de George Bush i Nicolas Sarkozy, que es van quedar sense reaccionar de cara a llur escultura feta per Merino, els religiosos no han tingut humor. Com a mínim, això ha permès de dotar aqueixos presidents d’una qualitat que se’ls retreu sovint que no tinguin.
