Per quart any consecutiu, la Fundació Photographic Social Vision organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’obra social del banc Caja Mediterráneo la restrospectiva « World Press Photo 08 », que recull les obres guanyadores del concurs homònim i és coneguda mundialment com la principal mostra itinerant de fotoperiodisme. El caràcter nòmade d’aqueix esdeveniment és major ja que li confereix una visibilitat extremadament alta a través d’una passejadota per 80 ciutats de 40 països del món, suposant uns dos milions d’espectadors. L’exposició presentada actualment convida 185 clixés destriats després de proves eliminatòries amb participació de 5019 fotògrafs de 125 nacionalitats. Un jurat internacional independent format per tretze membres ha llestat les fotografies guanyadores entre totes les enviades per fotoperiodistes, agències, diaris i fotògrafs de tot el món. Seguint el ritme de l’expo, trobem fotos ordenades en 11 categories com són les notícies d’actualitat, els temes d’actualitat, els personatges d’actualitat, els esports, les fotos d’acció, els reportatges d’esports, els temes contemporanis, la vida diària, els retrats, la naturalesa, l’art i l’entreteniment. Si l’esperit del certamen és la llibertat autèntica ja que la condició per participar és que les obres es puguin mostrar sense cap tipus de censura, el fet que milers de visitants de tot el món vegin aqueixa exposició torna evident el llenguatga universal de la imatge, per damunt de fronteres, fins i tot creant una mena de memòria col·lectiva planetària, amb imatges certament impactants que participen directament a la percepció del món. En aquest cas, el World Press Photo, com a premi de fotoperiodisme dels majors, és un autèntic poder sobre les nostres consciències.
Per fi arriben fotos imperfectes!
Resulta difícil no experimentar cap sentiment -fins de mal comentar- en veure la foto del guanyador d’enguany, el britànic Tim Hetherington, « Soldat americà descansant en un búnker », realitzada a l’Afganistan. Aqueixa foto número 1 no és perfecta, fins li manca llum i no és cap problema, llevat si se li vol oferir una altra visa en l’àmbit publicitari, que imposaria una lleugera mentideta de llum informàtica artificial. De fet, la « project manager » de World Press Photo, Maaike Smulders, va reconèixer ja fa setmanes en una conferència de premsa que aquesta foto “no és tècnicament perfecta però té un gran poder comunicatiu que fins pot dur a pensar al descans d’una nació”, en referència al conflicte armat a l’Afganistan. Ara bé, el jurat de l’edició d’enguany confessa sense amagar-ho que la selecció dóna pas a fotografies més creatives i conceptuals que en les edicions anteriors, mostrant fet ja coneguts, però vistos amb ulls i punt de vita diferents, per estimular el nostre pensament. A tall de comprovant, les temàtiques llestades, visibles a Barcelona, són uns retrats d’adults que anteriorment van ser mainatges víctimes de tracassats sexuals, l’assassinat de la dirigent pakistanesa Benazir Bhutto, els atacs a refugiats de la zona africana del Darfur, les nines de l’est de Turquia, les guerres d’Afganistan i Irak, així com la immigració. Des de Perpinyà, capital muncial del fotoperiodisme a través del Festival Visa Pour l’Image, amb controvèrsia silenciada sobre les finalitats i els procediments reals de la cita, celebrada cada setembre, resulta fantàstic que el món del fotobusiness més internacional, òbviament més americà, no es carregui de pesos considerats inútils ja que reconeix clarament el concepte de la conquesta de l’èxit, l’estratègia de l’encert, l’absència de temences respectes a deontologies remotes. Diem sí al World Press Photo 2008, no per adhesió cega, sinó per lloar l’absència de les hipocresies habituals, si bé, tampoc no sem ingenus, altres hi deu haver.
World Press Photo 2008, fins al 14 de desembre 2008. Entrada gratuïta.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Carrer Montalegre, 5. Metro L3.
