Xavier Miserachs
Un dels testimonis fotogràfics més exigents de la Catalunya dels anys 1960 ha estat sens dubte Xavier Miserachs. Nascut el 1937, Miserachs hauria pogut ser metge. Va abandona aquesta vocació en el quart any d’estudi, i es va cuidar finalment de clixés que es podria qualificar de quirúrgics. Assistint al canvi radical de la societat, així com a la influència d’un franquisme que va durar massa, Miserachs ofereix imatges de mainada pel carrer, de matrimonis o d’escenes urbanes, que valen tots els discursos.
Oriol Maspons
Amic proper de Miserachs, Maspons se’n distingeix a través dels seus temes predilectes. Quan amb el primer traspua la influència dels fotògrafs socials americans, per exemple, el segon cerca l’anècdota i s’especialitza en la foto de moda. Tot i això, aqueixos dos fotògrafs comparteixen l’esperit descrit pel periodista Joan de Segarra com a «Gauche divine» (directament en francès). Aquest grup d’artistes, arquitectes (Tusquets, Bofill) o top models (com Elsa Peretti) es va dedicar apassionadament a organitzar festes enmig d’una Espanya i d’una Catalunya austeres. Les fotos de Maspons, les millors, daten d’aquella època. Ell més que ningú ha sabut copsar els començaments de l’efervescència d’Eivissa, per exemple.
Alberto Garcia Alix
La Fundació Colectania, iniciada el 1950, és també un testimoni de l’efervescència postfranquista, a Madrid i a Barcelona, anomenada «Movida» a la primera de les dues ciutats. Alberto Garcia Alix n’ha estat un dels millors testimonis. Els seus clixés, que representen l’alt nivell de dinamisme d’aquell temps, contrasten amb altres temes, de vegades pornogràfics o violents. Després de travessar les angoixes i els excessos dels anys 1980, Garcia Alix continua avui encara a destil·lar una fotografia seca i dura com un diamant. Contràriament a altres fotògrafs testimonis dels àmbits underground, els canvis socials no li han pas gastat la ràbia. Passada la “movida” espanyola, García Alix continua ben present, assenyalant que la seua obra, que transcendeix sens dubte el context, quedarà com una dels primeres d’un segle i de l’altre.
I caetera
La llista dels fotògrafs col·leccionats per la fundació és llarga, prestigiosa i pertinent. Entre els catalans, Tony Catany, i Joan Fontcuberta, generaran segurament moments agradables d’aquest petit espai d’exposició, aïllat en un immoble qualsevol, a la part alta de Barcelona, vora de la Via Augusta. També agradaran les exposicions itinerants que Colectania organitza, i que donen la volta de la península. S’entén aquí encara que la precisió del projecte de la col·lecció, la seua pertinència i la seua tossuderia, generen resultats.
Fundació Foto Colectania
www.colectania.es
Julián Romea 6, D208006 Barcelona
Fins al 29 de gener de 2011: Paco Gómez. “Ordre i desordre”.
