Després de l’expansió de l’aeroport de Girona, que deixa entreveure que el pol aeri de Perpinyà s’ha desplaçat cap al Sud, heus aquí que els esdeveniments aureolats de prestigi són cada vegada més al Sud, com els concerts d’estrelles mundials entre les quals Jessie Norman que actuarà a Girona el proper 4 de novembre. Seguint aquest tarannà de conquesta cultural a l’encop autòctona i internacional la Fundació La Caixa associada als estudis parisencs NBC Photographie presenta per primer cop a Catalunya i a l’Estat Espanyol una gran exposició dedidacada a Charlie Chaplin, revisitat a través de fotografies, cartells, documents de treball i extractes de pel·lícules, entre els quals alguns són inèdits. Aquest fons documental explica el recorregut de l’artista, de la creació del personatge de Charlot al final de la seua carrera, fins a la seua mort. L’arxiu de la família Chaplin, agrupat anteriorment a Lausana, permet de tornar a descobrir el recorregut vital d’aquest actor i director fora del que és comú, així com la construcció del mite que el seu personatge ha generat. Charles Spencer Chaplin, nat a Londres l’any 1889 en el món de l’espectacle, va pujar als escenaris gairebé en el moment en què inicià la seua existència, va morir el 1977 a la Suïssa francofona, el lloc on s’establí a partir del 1952 arran de la gira europea de promoció de la seua pel·lícula « Limelight », coneguda a França com a « Les feux de la rampe » i a Espanya com « Candilejas ». De fet, l’actor no podia tornar pas als Estats Units, un país llavors immers en una forma d’hostilitat en contra d’ell. No obstant, l’exposició subratlla el caràcter universal d’aquest símbol del segle XX que gaudeix d’una celebritat que supera àmpliament la seua època : quan érem mainatges apreciavem Chaplin a desgrat del negre i blanc i el mut…
Chaplin, estrella divertida i després persona no grata als EUA
Rodant films, als escenaris, als estudis, però poc sovint fent de « people », Charlie Chaplin es revela amb diversos nivells d’ànalisi sense reduir-lo al Charlot, però tampoc eludint aqueix aspecte, el més comercial de tota la seva obra. Els documents relaten l’escenificació progressiva de Charlot, que no correspon sempre al petit vagabund amb ulls tristos, humanista embadalit i solitari, arrelat dins la memòria col·lectiva. A més ens rememorem en Chaplin director de cine a travès de fotografies de llocs de rodatge, per tal de millor copsar la construcció d’una escena, esbrinar a la menuda la mecànica d’un gag, descobrir la coreografia del moviment, el tot amb una precisió metronòmica. En Charlie Chaplin polititzat intervé per fi, ja camí de l’exili. Havent introduït des dels anys 1930 elements de crítica social en els seus llargs metratges, després del reconeixament, o sigui al cim de la glòria, opta per comprometre’s donant la paraula a Charlot per al seu darrer paper, l’any 1940. Així s’iniciarà un lent divorci popular anterior a la suspensió legal : el 1952, sobre el vaixell que el du a Angleterra, Chaplin s’assabenta que el seu visat americà no serà reconduit i poc després decideix d’establir-se a Suïssa, amb la seua esposa i els seus vuit fills.
Exposició « Chaplin en imatges », Museu d’Història de la Ciutat de Girona, Plaça Institut Vell, 1. Del 22 d’octubre del 2008 al 1er de març del 2009. Del dilluns al dissabte de les 10h a les 14h00 i de les 17h a les 19h, diumenges i festius de les 10h a les 14h.
