La Policia Nacional espanyola va desactivar el 15 de març una xarxa internacional de 28 proxenetes a Barcelona i Tarragona que suposadament explotava més de 100 dones, per majoria originàries de l’Europa de l’Est d’Europa i Amèrica del sud. Les prostitutes, que eren obligades a viuren en vuit clubs de cites de superfície petita, amb condicions d’higiene indignes, havien de pagar 300 euros per tenir-hi lloc, amb obligació de treballar-hi 21 dies abans de canviar de bordell. En cas que marxessin, perdien els diners pagats prèviament, però generalment vivien amb l’amenaça de càstigs físics, que s’han produït regularment. La xarxa, amb una jerarquia molt estudiada, era formada per individus de nacionalitat espanyola, lituana i brasilera. El cap, de nacionalitat espanyola, era amo de tres locutoris telefònics, que servien d’interfície per ocultar els beneficis de les activitats sexuals, que bàsicament partien a l’estranger. L’estructura comportava càrrecs secundaris, entre altres dones que asseguraven el control general, amb responsabilitat de gestionar els prostíbuls i atreure víctimes des de llurs països d’origen. En el moment de la intervenció conjunta, realitzada en col·laboració amb la policia lituana, 40 dones eren presents en els diferents locals de la xarxa.
