El centre d’art “A cent metres del centre del món” va obrir el 2004 a iniciativa de Vincent Madramany, el seu fundador i director. Es tracta d’una iniciativa que ell assumeix completament. Madramany ha estat un important cap d’empresa implantat al mercat internacional de Sant Carles de Perpinyà. En paral·lel, ha anat arreplegant una col·lecció d’artistes vius. Com que el seu pati interior té una botiga immensa, ha complert el somni de crear-hi un gran centre d’art contemporani. Amb quatre anys de retard en relació amb les previsions, Madramany va obrir la galeria el 2004, a través d’una associació que reagrupa nombrosos mecenes.
Una línia d’exposicions
Des de l’inici, les opcions artístiques de Vincent Madramany ha estat clares: la seua col·lecció reflecteix els seus gustos. Sense dubt forma la seua força, mentre que les instàncies públiques són obligades a comissions i compromisos inevitables, els col·leccionistes privats són sovint monomaníacs. Madramany va néixer a València, coneix bé l’escena artística de la ciutat i posseeix obres de diversos artistes: Armengol, Barberà, Heras. A cadascú s’ha dedicat una exposició monogràfica, amb catàleg, de bon principi. S’han fet coproduccions amb l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Les tries són precises i reflecteixen, com una faria una fundació incipient, els gustos i la història del fundador.
La pintura francesa
Després d’una sèrie d’exposicions, ha explora l’obra d’artistes francesos: Viallat i Ben, primer de tot. És difícil de generar sensacions noves aqueixos llops vells, atès que s’han molt per la zona. Ara bé, les exposicions presenten l’avantatge d’ensenyar la fidelitat de Madramany a aqueixos artistes dels anys 1970. La verdadera passió del col·leccionista valencià, però, és dedicada a l’obra de Jean el Gac. El 2006 se li va dedicar una exposició, històrica en la biografia del pintor de la galeria parisenca Templon. Madramany continua per altra banda deixant un munt d’obres del pintor per a exposicions, a París i altres llocs.
Balbino Giner Garcia
L’exposició actual, la de Balbino Giner, coproduïda amb el consorci dels museus de València, descriu el recorregut del pintor nascut a València i mort a Perpinyà. S’ha penjat més d’un centenar d’obres a les parets, per ensenyar el rastre singular que ha deixat l’artista. Es tracta d’una pintura ams estils esclatats, des de l’academicisme tardà dels anys trenta fins a a un expressionisme de tipus Kirchner. L’important volum d’obres i en treball temàtic fan difícil la comprensió global. L’exposició treu feines a fer-nos copsar l’interès real a l’obra de Balbino, ja els superlatius no són prou per justificar una comissaria. Però l’obra en si és tan desigual que l’exercici es torna perillós. Tot i això ret homenatge a aquest profeta al seu país.
Entre dues aigües
El centre, després de sis anys d’existència, juga un paper de far en el paisatge perpinyanenc, on l’art contemporani no té prou punts de trobada. Ens agrada que Madramany sigui més independent, i descobreixi joves artistes alemanys com Eichhorn (2006), o francesos (Corpet 2007, o Penchréac’h, properament). Però sens dubte, per trobar l’èxit públic i mediàtic, caldria programar, com ho faria una fundació, importants i històriques exposicions d’estiu, sense sempre un arrelament territorial amb Catalunya. Si es tracta d’ampliar la història de l’art modern, valdria més presentar artistes majors que, atraient públics més nombrosos, faran beneficiar-se de llur aura les altres exposicions del centre. Això requeriria una evolució estructural i cultural, en una regió on la història de l’art s’assembla de vegades a una condemna. Aquesta és l’esperança que porta el centre d’art de Vincent Madramany.
«Balbino Giner Garcia», A cent metres del centre del món (A.C.M.C.M), 3, avinguda de Gran Bretanya 66000 Perpinyà. www.acentmetresducentredumonde.com. Fins al 13 de juny 2010.
