Idioma

Hi ha un munt de matisos en el que s’anomena el “fotoperiodisme”. Reguitzells de reporters enfoquen l’actualitat, l’esdeveniment. Intenten fer-se testimonis del món que està evolucionant, o patint la major part del temps. Aqueixos fotògrafs creen imatges d’esdeveniments, de convulsions de la humanitat, aquí o allà, a través del nostre planeta. Per un altre costat, determinats fotògrafs intenten més aviat estigmatitzar els caràcters profunds del gènere humà. L’esdeveniment, l’immediat, els importen poc. La foto que construeixen amb el món com a subjecte és cada vegada el mirall d’actituds que observen entre els nostres congèneres. Aquest tipus de fotografia, que es pot sens dubte continuar dient «reportatge», ha estat practicat per alguns monstres consagrats de la fotografia de la postguerra: Helmut Newton, Elliot Erwitt, Raymond Depardon., et cetera. Tots, en un gènere diferent (la moda, el carrer, l’àmbit rural), han mirat de construir fotografies cabussant-se, amb tot el temps que cal, en els meandres de la psique humana, als antípodes de l’actualitat.

On seu Mr Klein?

William Klein és un d’aquells. Eclèctic, toca tant la fotografia com el cinema, o la pinta (ha estat format al taller del francès Fernand Léger). Amb més de 80 anys de vida, porta a l’esquena una obra immensa. Klein s’ha fet famós amb la sèrie de «Contactes» ampliats i pintats. Aquestes fotografies de mida gran ensenyen el negatiu per un costat, quasibrut com una foto, i de l’altre, amb pintura vermella, la intervenció de l’autor en les opcions o els seus reenquadraments. Aqueixes fotos es converteixen de fet en quasipintures, a la manera de certes imatges d’Araki. Pensem en aquestes moltes intervencions possibles amb la fotografia argèntica, de la qual ningú no ha prescindit en els darrers cinquanta anys. Aquest treball, a l’era de Photoshop, acaba de generar polèmica al festival Visa pour l’Image de Perpinyà.. El retoc fotogràfic té una llarga trajectòria, i Klein n’ha ostentat la utilització en les seues sèries de contactes.

Contactes

“Contacts” és també el nom de la sèrie culte de petites pel·lícules originades per Klein, amb Robert Delpire, comercialitzada en DVD per la cadena de televisió Arte. Entre aqueixos films, en el que ha realitzat sobre el seu propi treball, Klein recorda que el que es recorda d’un fotògraf és, com a millor, un centenar de clixés, arriba a representar només un segon de temps d’exposició, un segon de la seua vida, el que deixa de fer rumiar… També hi posa de manifest l’etapa de la tria i de l’adaptació d’una fotografia més que una altra, en la sèrie d’una carret, ensenyant que el treball del fotògraf es fonamenta abans i després de prémer un botó.

Quatre ciutats de la postguerra

Les quatre sèries ensenyades enguany a Visa pour l’Image són sens dubte el punt de trobada més evident entre el festival i el fotògraf. Es tracta de fotografies fetes a Nova York, Tòquio, Moscou i Roma, al carrer. Els clixés s’han convertit en una iconografia d’una altra època. No obstant això, un es deixa sorprendre per les imatges de ballarins pels carrers de Ginza, a Tòquio: els cossos desarticulats enmig del trànsit i les cares impassibles dels membres de la tropa de ball no deixen de seduir.

No se sap bé quin és el grau de reporter de Klein, però és evident que és un verdader monstre consagrat de la fotografia.

Comparteix