El projecte de redistribució cantonal i electoral de la Catalunya del Nord, presentat el 30 de setembre per la prefectura del territori, desagrada a la majoria dels partits polítics que hi són representats. Aquesta evolució, explicada en una cartografia detallada, que suposa racionalitzar els 31 cantons actuals a només 17, té per últim comentari el del Partit d’Esquerra del Llenguadoc-Rosselló. En un comunicat del 6 d’octubre, la formació portada per Jean-Luc Mélenchon denuncia un “xarcutatge electoral” i defensa una “VI° República” per reformar definitivament França, evidentment en el seu conjunt. Des de l’1 d’octubre, el projecte, aplicable per a les eleccions departamentals de 2015, després de la publicació d’un decret el març de 2014, ha generat una desena de reaccions. Si el diputat UMP Fernand Siré evoca també un “xarcutatge”, que propiciaria un “atracament electoral”, el grup de la UMP al Consell general de la Catalunya del Nord crítica un canvi que malmetria la “coherència territorial” i la “lògica de les conques de vida”, que considera “sacrificades amb l’únic objectiu electoralista de conservar una majoria d’esquerra a l’assemblea departamental”. El president de la UMP territorial i senador François Calvet defensa les “regions naturals”, esmentant el “Conflent”, el “Vallespir”, així com “la Cerdagne i el Capcir”, mentre que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), més explícita, denuncia la possible desaparició de les “comarques” i el “xarcutatge”. Pel seu costat, el Front Nacional entreveu una reforma “sense concertació, si no amb els grans feudals del departament que acaparen ben sovint les mateixes responsabilitats, amb socialistes al capdavant”.
El “cantó del Canigou”, coherent a París
El conjunt de les reaccions en relació al projecte de modificació del mapa dels cantons no inclou el Partit Socialista (PS), altament consultat pel ministeri de l’Interior en el desenvolupament d’un canvi sorprenent. Tampoc no inclou els seus socis electorals, el Partit Comunista francès i el Moviment Republicà i Ciutadà. El sorprenent “Cantó del Canigó”, que englobaria els sectors de Vinçà i Prats de Molló, per tant constituït per entitats separades per un massís gloriós, només en comparteixen el panorama, invertit, sense comunicar fàcilment entre elles, tot desenvolupant dinàmiques diferents. No obstant això, una interpretació d’oficina feta a la Plaça Beauvau de París pot justificar aquesta creació kafkiana, justificada per motius més partidaris que ciutadans.
