La taxa d’atur francesa, del 10% el primer trimestre 2012 segons els càlculs de l’Institut Estatal d’Estadístiques i dels Estudis Econòmics (Insee) publicats el juny, representa 2,75 milions de persones. Aquesta superació d’una nivell simbòlic il·lustra un nombre d’aturat mai observat des del segon trimestre 1999. Però les dades relatives a la Catalunya del Nord més preocupants, ja que l’etapa psicològica dels 10%, superada des del 1r trimestre 1984, no s’ha pogut abandonar des d’aleshores, convertint-se en un tret de personalitat. La nova alça s’ha traduït per un assoliment de lideratge estatal poc envejable per a la Catalunya del Nord, que té una taxa del 14,2%. Mentre que els efectes de la crisi econòmica i financera indueixen al territori una hipertròfia de 55,2% de la proporció d’aturats, la nova xifra situa les latituds nord-catalanes davant els departaments de l’Erau i de l’Aisne, ambdós dotats d’un 14,1%.
Ser a l’extrem Sud de França afavoreix la inactivitat
En la classificació estatal de la Insee, els departaments ordinàriament desfavorits a nivell del dinamisme del mercat laboral, com el Gard, les Boques del Roine, l’Auda i la Sena-Saint-Denis, són respectivament dotats de taxes d’un 13,1%, un 12,2%, un 13,5% i un 12,2%. La profusió de dades permet igualment destacar taxes afalagadores d’un 6,9 % a l’Ain, un 7,1 % a l’Essonne, un 7,6% als Hauts-de-Seine i un 8 % a la Vendée. En una tendència invariable des de finals del segle passat, l’anomenat “gran Sud de França”, llevat d’alguna excepció com els departaments del Gers o la Losera, sembla eixugar literalment part de les taxes del Nord. Aquesta possibilitat, que no s’ostenta en les anàlisis oficials tot i xiuxiuejar-se en els passadissos polítics, al Rosselló i a París, es queda escandalosa a les Pyrénées-Orientals, a l’extrem Sud del Sud.
