El procés sobiranista impulsat el 2011 pel govern català s’acompanya d’una carta oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, adreçada el 26 juliol al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Aquesta etapa es recull en el Pacte nacional per al dret a decidir, que reuneix des del 27 de juny més de la meitat dels diputats del Parlament de Catalunya. En la seva missiva, el cap de l’executiu català, recorda la “voluntat d’autogovern del poble català, exercitada o reclamada reiteradament de cap a cap dels segles”. Lamenta l’episodi que va iniciar el procés, el 28 de juny de 2010, quan el Tribunal constitucional espanyol va anul·lar l’aprovació de l’estatut d’autonomia català validat per referèndum el 2006. El president, artífex de la gran cesura catalana del nou segle, esmenta la “negativa de tota mena” de Madrid, entre la qual consta la del 20 de setembre de 2012, de millorar la redistribució del fruit dels impostos a Catalunya, el “Pacte fiscal”.
Esgotar els arguments diplomàtics envers Madrid
La carta d’Artur Mas esgota el conjunt dels arguments que haurien pogut produir una nova entesa entre la Comunitat autònoma de Catalunya i l’estat espanyol. De cara al “bloqueig”, el líder del nou independentisme català defensa una consulta democràtica en relació a la creació d’un estat català, recolzada per un “Consell assessor per a la Transició Nacional” que l’Estat espanyol es nega a reconèixer. Es tracta per a ell d’obtenir el suport de Madrid per a un referèndum, fent servir la via diplomàtica més noble, amb el risc d’obtenir un previsible rebuig. Mas es confessa “conscient” de la “posició contrària” de Rajoy quant a aquest projecte, però el convida a tractar el tema “de manera pactada”, pel “diàleg” i la “negociació”, en vista a una consulta, possible la primera quinzena de setembre de 2014.
