La més gran central fotovoltaica d’Europa integrada en un edifici, inaugurada l’octubre de 2011 en el perímetre del Mercat Internacional de Sant Carles de Perpinyà, esperava una segona fase, dissenyada el 2009. Als 68.000 m2 inicials, formats per 97.000 teules fotovoltaiques amb una potència de 8,8 megavats, s’havia de sumar “Sant Carles 2”, però una moratòria decretada per l’Estat el desembre de 2010 ha aturat aquesta iniciativa, a través de la supressió temporal de les subvencions públiques dedicades a aquest domini. Aquest context dolorós per als professionals del fotovoltaic ja l’anunciava mesos abans a Perpinyà el ministre de la Reactivació, Patrick Devedjian, que declarava “el solar no s’ha fet encara competitiu respecte a l’eòlic“. Però aquest projecte es recuperarà a partir del 2013, amb l’impuls del president del Pol Econòmic de Sant Carles (PESC), Jacques Font, i d’André Joffre, actor imprescindible del sector fotovoltaic a l’estat francès i a Europa. El finançament, ja parcialment aconseguit, provindrà dels fons europeus Feder, garantits pel Banc Europea d’Inversió. Aquest projecte de renaixement, ara anomenat “Sant Carles 2.0”, en referència a la Internet participativa, es defineix com a solidari i col·lectiu, segons el principi de l’autoconsum de l’energia solar produïda. L’energia de consum moderat forma part dels criteris promoguts en aquest marc, segons han destacat els dos actors econòmic involucrats, el 10 de setembre de 2012 a Perpinyà. Aquesta operació d’envergadura inclourà una iniciativa generosa, un “Solar solidari”, segons les paraules dels interessats, ja que l’excedent d’energia, produït sobretot el cap de setmana, s’oferirà als Restaurants del Cor de Perpinyà.
Anticipant les tarifes de l’electricitat solar del 2020
Sant Carles 2.0, que promet reforçar la imatge del Rosselló en matèria de producció d’energia neta, es confiarà, com Sant Carles 1, a l’empresa Solar France, ubicada en el polígon perpinyanenc Tecnosud. La superfície definitiva queda per determinar, l’objectiu final sent cobrir 90.000m2 repartits en diversos centenars de locals del PESC. Aquesta central aprofitarà una anticipació econòmica, ja que la tarifa de compra del quilowatt solar a la majoria d’instal·lacions integrades en la construcció equival només a 17,50 cèntims, si bé augmentarà d’un 30% el 2015 i d’un 50% el 2020, arran del final de les tarifes administrades de l’electricitat. Aquesta prospectiva, establerta per André Joffre, afegida a la divisió per tres del preu dels plafons solars des de començaments de 2011, anuncia una futura “paritat amb la xarxa”, ja que els preus de l’energia solar igualaran aviat els de la xarxa elèctrica tradicional. Segons Joffre, “L’autoconsum es va convertint a poc a poc en una evidència. Serem els primers a l’estat francès a experimentar-ho a gran escala a través d’aqueix projecte col·lectiu”. Aquesta autonomia energètica permetrà a les empreses fer servir la pròpia electricitat solar, mentre que els propietaris arrendadors la podran vendre als seus llogaters. Segons opina Jacques Font, aqueix esquema de proximitat entre productors i consumidors és idèntic al del “quilòmetre zero” de l’agricultura.
