La més gran banda de rock català de la dècada dels 1990, Sopa de Cabra, ha organitzat una conferència de premsa inesperada, aquest dimecres a Barcelona, durant la qual els seus components han anunciat una reformació. Uns 25 anys després de la seua creació, a Girona, el grup oferirà un concert únic, el 9 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. Aquesta actuació, amb entrades a la venda a partir d’aquest divendres, permetrà commemorar l’aniversari dels 10 anys de la dissolució dels “Sopa”, que es van separar el 2001, tot mantenint bones relacions entre ells. Després d’aquest renaixement, que s’espera que atreurà una assistència massiva de nostàlgics, els quatre membres del grup continuaran llurs respectives carreres, com el cantant Gerard Quintana, coneguda com a cantant solista, escriptor i home de televisió, en els darrers anys. Avui, amb gairebé cinquanta anys, els components de la banda, que treu directament el nom del treball “Goat’s Head Soup” dels Rolling Stones, no reprendran cap gira junts, tot i els rumors estesos en els últims dies . Tot i això, han preparat aquesta tornada amb cura, a través de cartells, enganxats a moltes ciutats sud-catalanes, on es pot llegir la frase emblemàtica del grup, “Bona nit, malparits! “.
Sopa de Cabra, format el 1986 a Girona, va editar el primer disc, amb nom epònim, i va saltar a la fama amb una de les seues cançons, “L’Empordà”. Aquest primer disc va ser seguit per un altre, de confirmació, intitulat “La Roda” i posat al carrer el 1990. La formació va impulsar conjuntament amb altres dos grups, Els Pets i Sau, l’onada del rock català dels 90′, il·lustrada per un gran concert al Palau Sant Jordi de Barcelona el 1991, amb la participació de 22.000 persones. Tot i tenir talent, el grup va patir un període de buit, després d’optar per cantar en castellà, amb l’àlbum “Mundo infierno”, sortit el 1993. Bandejats un temps pels seus fans, Sopa de cabra va saber tornar-los a conquerir el 1997, amb un àlbum gravat en directe. El 2002, va morir el seu guitarrista i fundador, Joan “Ninyín” Cardona, allunyant qualsevol esperança de reformació del grup.
