En clausura de 15 dies de residència artística a la Casa Musicale de Perpinyà el grup de Renaud Papillon Paravel, format per Nika Leelflang , a la guitarra i al cant, Gaëlle Costil al violoncel i al piano, Patrick Felices al baix i DJ Raph Dumas als plats, ens rep al bell mig d’una sessió de treball.
La Clau: Renaud, ets un “regional”, un veí…
Renaud Papillon: “Això és segur! Visc a Sijà, aquell municipi llenguadocià que es coneix més per tenir una reserva poblada per animals africans… El meu grup és híbrid ja que es compon de tres “gavatxos” i dos catalans, Patrick Felices i DJ Raph, i treballem aquí des de fa dues setmanes, preparant el meu nou àlbum que promocionarem als escenaris i presentarem als mitjans”.
Aquest proper disc, “Renaud Papillon Paravel au sommet de son arbre”, evoca les temàtiques de la infància, la paternitat, la natura, el vent, el sol… També t’atraveixes, però, a apropar-te a la religió i la política… Com serà la gira?
“Aqueix disc és un pèl més cançoner, inclou més estones amb veus i està més orientat cap als textos, això és veritat i resulta ser una evolució. A més, com que lo “religiós” torna a ser d’actualitat n’he volgut donar la meua percepció. Sobre el tema de la promo doncs sí, ens han convidat a programes de ràdio on tocarem live i tindrem alguna data al mes de març, com ara aquí mateix a la Casa Musicale de Perpinyà, el proper dia u de març, abans de tocar al Mandala de Tolosa, en aquella ciutat on vaig anar a estudi. Més tard engegarem una gira segons l’acceptació que oferirà el públic a aquest disc”.
El tema n°12 del CD, “Ta gueule” (“Calla, collons!) és una referència a Nicolas Sarkozy ?
“Ha ha ha! No comment !”.
Renaud Papillon és lacònic al moment de parlar d’aquesta part íntima representada pels seus textos… Els seus continguts, entre l’autobiografia i la crònica d’un trentenari, s’han de llegir absolutament per copsar millor la sensibilitat, l’humor i la gràcia de Renaud Papillon. Amb el seu univers musical original ens ofereix un disc personal, barreja de folk i rock, ritmat per loops electro-jazzy, fins i precisos. Els ambients musicals, dolços i aeris, produeixen una impressió reforçada per uns mots xiuxiuejats, instal·lats, escandits, que primer freguen la nostra orella fins imposar-se a nosaltres com una tramuntana! L’home ens convida a compartir aquest concepte de la bellesa, com ara amb la portada de l’àlbum on se’l representa al mig d’una obra pictòrica. Papillon, que va començar com a autodidacte, va desenvolupant el seu univers lluny de les vies gastades, a casa seua, segons criteris propis, donant la cara amb una sinceritat escadussera i una punta d’humor que atreuen i es fan apreciar. Els seus dos primers CD van ser distingits amb 3 claus atorgades per la “bíblia” de la cultura com és el setmanari Telérama… Aquest proper, autoproduït, conquistarà nous corets sensibles.
Referències àlbum: Renaud Papillon, “Renaud Papillon au sommet de son arbre” – Març 2007 – Naïve.
