Bimensual - N°54 - del 19 d'abril al 3 de maig 2008
<< Inici la clau Version française Afegiu a les adreces d'interès

Publicitat

 


 



Regularment, retrobeu aquí els articles de La Clau desats per ordre cronològic. Aqueixa rúbrica, actualitzada al fil del temps, és destinada a constituir l'arxiu de la revista.

Bon any 2008... i que plogui!
Secada global, consum exponencial, tarifes a l'alça, lobbies distribuïdors... L'aigua, venuda de mitjana 3 € el m³ a França, 1,30 € a Espanya i 4,40 € a Alemanya, és un futur producte de luxe. Quan l'ús domèstic, agrícola i lúdic provoca les restriccions prefectorals, la nostra societat, orgullosa i desconnectada dels cicles naturals, juga amb els límits. Estem cercant el clash? Foto: captació d'aigües dels Angles, Catalunya nord, a 160 m dins el granit.
29/12/07


 
Les espiritualitats encara tenen sentit?
Mentre que la bogeria consumista ens embogeix fins escalfar al màxim l'economia xinesa, un es pot preguntar si les espiritualitats han perdut definitivament el combat contra la nova religió de les nostres democràcies: el "materialisme consumacional". En aquest període en què pot ser útil fer una mirada sobre un mateix, La Clau fa un balanç amb els detentors de l'espiritual. Il·lustració: Abacial de Santa Maria, Arles de Tec, Catalunya nord.
15/12/07


 
La Clau fa la seua Marató!
El "Téléthon", acte rellevant del calendari social francès, empalma 30 hores de TV en directe els dies 7 i 8 de desembre mentre els municipis petits i grans realitzen proeses de tota mena. Des del 1987, en període pre-nadalenc, França vibra gairebé religiosament per una causa nobla, amb l'incentiu de l'Associació Francesa contra les Miopaties. Però en el fons, per què donem, temps o diners? La Clau fa la seua Marató fixant la realitat ací i fora. Il·lustració : William Bouguereau, "La charité".
01/12/07


 
Estem patint una invasió anglesa?
Fins ara representaven un tema de curiositat ja que els veníem per un dineral uns masos perduts i cases de poble malmeses pel temps. Des de fa poc, però, viuen i treballen a les nostres ciutats i llur mainada va a escola. Qui són aqueixos britànics que s’afinquen a Catalunya nord i a la vora, sota el sol? Com funcionen, quins són llurs codis? Ens hem de malfiar o congratular de llur presència? També són un motiu per preguntar-nos qui sem nosaltres…
17/11/07

 
Els centristes són visionaris o demagogs?
A Itàlia, el Centre torna a inventar la política creant el Partit Demòcrata amb el vot dels seus simpatitzants. A Anglaterra i a l'estat espanyol, els qui manen són els sociodemòcrates, de centre-esquerra. La moguda centrista té un futur en una França d'esquema altament de dreta-esquerra? François Bayrou, fundador del Mouvement Démocrate a finals de novembre 2007, és un il·lusionnista eixerit o el visionari atrevit de la França del demà ?
03/11/07

 
Cal subvencionar la cultura?
Mao Zedong havia avisat : "És perjudicial al desenvolupament de l'Art i de la ciència d'imposar per mesures administratives un estil particular d'Art o una escola de pensament excloent-ne una altra". Al moment que la Fira Internacional d'Art Contemporani de París celebra l'espellida dels nous talents, cal fer-se a l'evidència : a França, el Cultural és polític. Els ministres Malraux, Jack Lang i següents, han mort la contracultura a còpia de subvencions ?
20/10/07


 
França es troba realment en fallida?
Qui cal creure ? François Fillon, 1er ministre, que proclama, el 21 de setembre 2007 : "Sóc al capdavant d'un estat que es troba en situació de fallida financera", o el seu antecessor al cap de l'estat, que li respon "No, França no està pas en fallida" ? En aqueix intercanvi que oposa una França agonitzant i una França romàntica eternament perfecta, mentre es barallen a dreta, l'esquerra prudent queda callada. Del temps, a Europa, els socials-demòcrates restableixen els equilibris.
06/10/07

 
1907-2007, un centenari vitícola mancat?
La celebració del centenari de la revolta vitícola del Llenguadoc i la Catalunya nord té un regust estrany : l'any ha propiciat llibres, conferències fins reconstitucions teatrals però l'anniversari no ha passat la ratlla de les comarques al·ludides ! Fa 100 anys que dura la crisi vitícola però tot indica un dèficit de solidaritat "nacional" francesa. Les memòries i les crisis regionals no són totes de drets iguals ? 1907 és una pàgina vergonyosa de la història hexagonal ? La Clau es qüestiona amb el ulls de 2007 sobre aqueix silenci estatal. 22/09/07

 
La reentrada escolar 2007 és una angoixa?
Els mitjans de l’escola superen rècords a l’estat francès, i el fracàs escolar també ! Segons l’informe de l’Alt Consell de l’Educació lliurat a Nicolas Sarkozy el 27 d’agost 2007, "4 de cada 10 alumnes surten de la classe de CM2 amb llacunes greus". Què en pensen els pares ? Sovint són ells qui pateixen més cara a una escola amb la qual ja no s’idendifiquen, entre la riuada de les marques i la superpotència de les marques. Entre el destret ordinari i les inquietuds societals, La Clau fa reentrada. 08/09/07



 
A Perpinyà, Visat per al negoci de la misèria?
Del 1989 ençà Perpinyà acull el festival de fotoperiodisme "Visat per a la imatge": tota la misèria del món s'exposa sota els nostres ulls espaventats. Però el compromís ètic i les denúncies vibrants amb la mà al pit gairebé fan oblidar que ragen els dòlars... El business mediàtic regna entre els patrocinis i els contractes d'exclusiva. En aquesta gran missa corporatista de discursos lenitius i convinguts els redactors de La Clau s'atreveixen a la impertinència. Un políticament incorrecte conforme amb la fórmula "endinsar la ploma allà on fa mal" d’Albert Londres. 25/08/07

 
Homo turisticus, qui ets verdaderament?
Amb 4 milions de visitants anuals, dels quals 2,5 de juny a setembre, el turisme nord-català és un salvavides. Tota una societat té el deure d’acúller el miracle estiuenc, que estalvia la imaginació econòmica als polítics i actors econòmics. Però en privat, els comentaris esclaten sobre l'Homo touristicus, aqueix invasor necessari, justificador d'una "religió local" que exclou la crítica pública i organitza la societat de la mentida. Sense caricatures, La Clau s'apropa d'aquest visitant de massa... (foto: Argelers 2006).
11/08/07

 
Ombra i llum de les "ferias" de l'estiu
A còpia de "bodegas-tapas-bandas" atrauen la multitud i llurs curses de braus fascinen tant com rebutgen, portant als núvols les nostres emocions primàries. Les "fèries" de l'estiu són la metàfora última del que sem verdaderament, entre ombra i llum ? Són el nostre reflex al mirall de la vida ? A Ceret, Millars o Besiers, d’ençà que tornen a ser elles mateixes (la "feria" és la "fira" en castellà) amb el suport de la cervesa i del pastís, conjuguen els plaers immediats i el negoci festiu. Fins on ?
28/07/07

 
El sol ens fa ser idiotes?
En aquesta temporada de megatranshumància torna la rutina turística, les regions del sud de França són trastornades... i alimentades per les masses del nord. A Catalunya nord, Provença, el País Basc o Còrsega, el sol és doncs una oportunitat o una maledicció ? Quan els estiuejants cremats sobre la sorra ignoren la realitat darrere la platja, és l'enemic de la cultura, de les identitats i de les comarques ? En espardenyes, La Clau cerca quelcom de nou sota el sol.
29/06/07



 
Noves separacions dreta/esquerra: "l’índex Clau"
Ara que s'apropen les vacances La Clau reemplaça els encreuats per un joc tan espantós: "l'indici Clau". Després de 4 escrutinis successius, les línies es mouen a la França de 2007. Els durs del PS són idèntics als tous de l'UMP i el Modem de Bayrou somriu als Verds. Ara bé, quan els grans partits obren els seus marges, la frontera és flotant. Al sedàs d'aqueix indici l'acció dels càrrecs electes revela una veritat alarmant: un es pot dir d'esquerra tot sent de dreta, i inversament!
29/06/07


 
La televisió, una droga dura per a caps tous...
"Perquè un missatge publicitari sigui percebut cal que el cervell del teleespectador sigui disponible. Els nostres programes tenen per vocació de fer-lo disponible". Aquesta veritat-xoc pronunciada el 2004 per Patrick Le Lay, l’amo del canal francès TF1, introdueix el debat amb franquesa. Recordem que el nostre consum diari de televisió, aproximadament 1h30, puja a les 3 hores amb els jubilats! És un acte sofisticat de llibertat individual o una nova forma de suïcidi col·lectiu ? Per què sem tan addictes ? 02/06/07

 
Per què s'obliden els aldarulls del 2005 a Perpinyà?!
El 29 de maig del 2005, Perpinyà es metamorfosa en territori violent arran de dos assassinats: el 22 de maig al barri de Sant Jaume i el dia mateix al barri de Sant Mateu. Mentrestant, el dia 28, una marxa per a la pau aplega 5000 persones. Però tan sols la clau recorda els aldarulls, els 89 cotxes cremats i els 300 comerços saquejats. Dos anys després, Perpinyà gestiona aquest viscut amb el tabú ètnic, l'urbanisme et el silenci. L’amnèsia col·lectiva és una solució?
02/06/07

 
Buida-graners o buida-butxaques? Maleïts pobres!
Les brocantes de carrer, vingudes dels USA passant pel Quebec i el Nord de França, han conquistat la part sud de l’estat en menys de 15 anys. Exhibició obcena dels objectes i de llur història íntima? Inicialment comerç de pobres per a pobres-rics, van enganxats a la crisi i rehabiliten els valors ancestrals del troc, amb un toc d'economia subterrània. Des de fa poc, però, l'speed de la negociació va guanyant venedors i compradors. Quan els "bobos", burgesos-bohemis, es tranquil•litzen regatejant amb la misèria, fins o anirà el traix?
19/05/07