|
|

Regularment, retrobeu aquí els articles de La Clau
desats per ordre cronològic. Aqueixa rúbrica,
actualitzada al fil del temps, és destinada a constituir
l'arxiu de la revista.
|
|
Pare
Nadal, àngel o dimoni?
L'adoren
la mainada i els adults, com
també la gran distribució,
la indústria xinesa,
els qui manen el creixement
fort i la borsa de Wall Street…
Hi haurà alguna cosa
sòrdida darrera del "global
consens" i dels somriures
infantils? El magatzem de l'home
roig post-catòlic fa
ferum de colonialisme nord/sud,
de discriminació pel
diner, drames de la solitud,
genocidi de capons i superbeneficis
gràcies a mainatges explotats...
Pare Nadal, qui ets realment
per generar entre nosaltres
aquella atroç manera
de ser feliços?
23/12/06
|
Es
pot criticar els homosexuals?
Entre
nosaltres són el 10%!
Els més ficats a la tendència
tenen llurs codis, llurs icones,
llur TV, llurs llocs de trobada,
llurs associacions, llurs tòpics
i llur bandera multicolor...
Mentre els homosexuals, remenats,
com altres, per la història,
prenen una revenja sobre el
temps, la clau fa el punt sobre
llur minoria més o menys
visible. Encara que els "maricons"
esdevinguin "homos"
i les "truiteres"
arribin a ser "lesbianes",
mentre Europa reconeix progressivament
llur dret al casament, han assolit
tots els avantatges socials?
09/12/06
|
Aqueixos
joves que ens volen dirigir...
Són
dinàmics i pretenen tenir
idees... Però qui són
aquests trentenaris que s'aboquen
a la política? Amb llurs
"in" i "outs"
de post-adolescents en crisi
de maduresa banyats als ambients
annexats per les generacions
més altes, sedueixen
i molesten a la vegada. Però
llurs propòsits sonen
diferent i interpel·len
en l'habitual consens tou de
la poder-democràcia.
Després d'haver-los despullats,
tenim una convicció:
com a mínim, se semblen
a nosaltres...
25/11/06
|
El
sexe català és
vergonyós?
Els
mèdies de les grans capitals
es delecten del hàbits
alliberats dels nostres contemporanis,
gairebé 40 anys després
de l'alliberament sexual dels
sixties. Però avui, amb
25 anys de Sida, l'individualisme
i les dificultats econòmiques
engendren comportements tímids.
On en sem realment? La sobre-representació
sexual respon a un valor en
vies d'extinció? Sense
abocar-se al porno, la clau
mira d'entendre on és
el sexe, nervi de les nostres
identitats, a les terres catalanes
i més enllà...
11/11/06
|
Eleccions
a Catalunya sud: no hi entenc
pas res!
La
Catalunya sud canvia de cap
amb eleccions territorials l'u
de novembre del 2006. Amb 7
milions d'habitants, aqueixa
regió-país que
viu la seua campanya a cops
d'espots TV i publicitats a
Internet inventa una nova democràcia:
tan sols 3 anys després
d'haver estat elegit, el president
socialista Pasqual Maragall
es retira per alliberar idees
noves… Aquest guió
improbable a França ens
situa al cor de l'Europa de
les diferències. Com
si Bretanya o Alsàcia
escollissin per voluntat pròpia
un president amb poder decisional
sobre els àmbits majors...
28/10/06
|
L'atur
és un big business?
Amb
un 11,9% a la Catalunya nord
i un 9,9% per tot l'estat francès
(dades INSEE-2006), la no-ocupació
és un benefici per a
les estructures dedicades, com
ara l'ANPE inventada per Jacques
Chirac el 1967. La realitat,
però, supera un sistema
encallat, ja que la recerca
d'ocupació ha esdevingut
un laberint que temporitza els
actes, fa recular la decepció
i virtualitza el món
laboral. Quan l'atur d'una categoria
permet assalariar-ne una altra,
quan el sistema voreja la inèpcia
mossegant-se la cua, la clau
enquesta i analitza sense tabús.
14/10/06
|
Es
pot criticar els catalans?
Igual
com el poble jueu que treu feina
a denunciar els desbordaments
israelians, o els musulmans
que ne s’autoritzen cap
crítica a Mahomet, és
difícil emetre avisos
sobre les icones catalanes.
Els responsables, artistes i
"people" del país
són doncs genis, o millor
són tan pocs que l'espècie
és amenaçada?
Més enllà, l'esperit
crític és encara
un vector de progrés
o li hem de preferir l'obscurantisme
i la devoció cega? la
clau posa llum a les nostres
pors… per desfer-nos-en
millor.
02/10/06
|
La
pobresa continua sent un valor
de referència!
Mentre
la pobresa dels països
del sud fa pujar les audiències
de TV i justifica el mercat
de l'humanitari, els pobres
de proximitat (perdoneu, els
"precaris") s'aboquen
a l'espiral dels ajuts estatals.
Doncs la clau posa els peus
a la galleda dels indigents.
Arran de la cimera dels països
no aliniats (La Havana, setembre
del 2006), era temps que es
parlés del futur dels
menys afavorits: el 2050, 3000
milions d'humans s'estaran en
barris barraquers! Qui s'ha
atrevit a parlar del final del
sots-desenvolupament?
16/09/06
|
Educació:
com va el"mamut" francès?
Amb
un milió i mig de funcionaris
i el presupost més gros
de la Unió Europea, França
s'ha dotat d'una eina educativa
inigualable. Però un
dubte espantador comença
d'esquerdar les nostres certituds
republicanes: el "mamut"
és a l'alçària
de l'ambició que tenim
per als nostres mainatges? la
clau dóna la paraula
als tres professors que té
a la seua redacció. Malgrat
el destret, que tingueu una
bona rentrada!
01/09/06
|
El
turisme de fireta és
una estratègia o un gros
error?
Els
nostres dirigents s'han assabentat
que el sol brilla més
i més bé de preu
a altres llocs. Doncs han creat
una estratègia. Així
és com les animacions
dèbils i les construccions
de mal gust han envaït
els nostre vilatges. Ressabat
d'un ca! No hi ha pas res autènticament
veritable per posar en relleu,
a Catalunya nord, en lloc d'aqueixos
giratoris decorats, focs artificials
i artistes que ja no interessen
pas ningú? la clau es
desespera…
18/08/06
|
Sem
definitivament guerra-addictes?
Des
del 1945 no tenim pas més
guerres sinó "conflictes
regionals" presentats en
prime time a les pantalles de
plasma i amb so digital. Però
aqueixos 60 anys d'autoodi col·lectiu
ens han sanat les pulsions de
guerra? El 12 de juliol del
2006 el poble libanès
descobria que si la pau fa oblidar
la guerra, no la fa pas impossible.
La clau d'inquieta i reclama
un armistici.
04/08/06
|
Clims, piscines,
gespa: la criminalitat a l'alça!
Les
xifres acaben d'arribar : increment increïble
del consum elèctric, nivell especialment baix
de les capes freàtiques, rècord de venda
de plantes inadaptades a les latituds que els imposa
l'home. Ens hem de conformar amb la realitat, la criminalitat
ecològica experimenta una alça espectacular!
Caldrà prohibir la venda de les noves armes
del malgastar?
21/07/06
|
Per ser qualcú,
faig vacances!
Els
"congets" del 1936 han donat pas a vacances
estereotipades: destinacions tòpiques i estades
culturals light per a exploradors amb look típic
de Décathlon... Vergonya tinguin els qui s'estan
a casa! Entre plaer i diktat social, les vacances,
fins i tot cagades, són un valor refugi fiable.
Seran una forma moderna de la tortura?
A les terres catalanes del nord, on les vacances dels
altres proporcionen feina i galera global, la clau
estassa el tema abans de l'incendi estiuenc.
07/07/06
|
Autonomia:
paradís o infern?
El
mot "autonomia" terroritza els francesos.
Per ells sona a "bombes" i "encaputxats".
Tanmateix, a l'Europa de les 150 regions els opositors
de la decentralització són nostàlgics?
Amb aquest plantejament, la França centralitzada
és un obscurantisme embolicat en el màrqueting
del 1789 ? I si l'autonomia fos un remei a la
desconfiança del poble envers els seus
dirigents?
la clau fa un mirada cap a Còrsega i la
C.E. per entendre millor el planeta França.
Uf!
23/06/06
|
De què
serveix el rugbi?
Al
moment que la Catalunya nord té tres equips
de nivell internacional (USAP XV, Dragons Catalans
XIII, i USA Toluges XV - femení), exemple únic
a Europa, el rugbi només és un esport
de salvatges alcoholitzats, o també desprèn
un missage més complex, fins i tot una visió
política? Cara als valors de generositat, respecte
d'altri i compromís col·lectiu del rugbi,
els guardians del tradicional enfrontament dreta-esquerra
tindrien un programari de retard? El partit pot començar!
09/06/06
|
Cultura
oficial: win o lose ?
Des
del Museu d'Art Modern de Ceret fins a les publicacion
del Centre Méditerranéen de Littérature
passant per la "Casa de la catalanitat, de la
Cultura i del Patrimoni" i els festivals, la
col·lectivitat esmerça un dineral per
amanir l'Art i fer-lo seu. Però el políticament-controlat
genera un artísticament-depenent propici a
la cultura senatorial de tipus "entre amics".
Ens hem d'apreciar més l'anonimat de les galeries
o biblioteques que cerquen veritables nous talents,
que no pas els còctels oficials ?
26/05/06
|
Els Catalans
del nord són masoquistes?
Es
pot explicar el comportament dels catalans del nord
amb les teodies de Freud sobre el masoquisme? D'un
band trobem un amor sense moderació i a l'encop
reprimit per a la identitat catalana, de l'altre una
veneració sense límits per a la República
de Jules Ferry que ens ha esclafat de principis i
prohibicions a la infància.
12/05/06
|
El
medi ambient és trucat?
Els
anys 1970 han sensibilitzat les poblacions aclarides
a les apostes del medi ambient i més tard la
societat en conjunt s'ha adonat del "viure junts"
en un món respectat per l'activitat humana.
Allò és prou per salvar el planeta?
Quan la cobejança econòmica i política
es fica en el desenvolupament durable, es pot realment
confiar en la força pública, o val més
agafar-se les regnes en l'escala individual ? La doble-mirada
de La Clau es posa sobre la Catalunya nord i el món,
per delimitar aquest "medi ambient" que
ha reemplaçat la "Naturalesa". I·llustració:
Línia d'alta tensió de Caladroèr,
Millars, Catalunya nord.
28/04/06
|
Europa:
qui s’atreveix a trencar les fronteres?
El
tractat de Maastricht (1992), els acords de Schengen
(1994), el Tractat de Niça (2001) i la creació
de l’euro (2002) havien de propiciar l’esborrament
de les fronteres. Segons l’exemple de Catalunya,
però, la política "transfrontera"
no és més que un reconeixement de la
frontera entre el nord i el sud. Si la construcció
europea haurà de desfer-se les velles tendències
tancades dels seus territoris històrics, ja
hi ha àmbits en què la frontera no existeix.
La Clau els explora. II·lustració:
Senyal de frontera a Cervera, Catalunya nord.
14/04/06
|
Les
identitats passades per l'escàner
Els
nostres avantpassats no s'inquietaven pas per llurs
identitats ja que aquestes eren presents per inducció
a la societat. La globalització, però,
amb una confrontació dels contrastos eixida
de l'acceleració sobtada dels intercanvis,
afavoreix el sobreeximent dels particularismes culturals,
geogràfics, fins sexuals. Doncs les identitats
que antany eren evidents s'han fet necessàries
d'ençà que s'han fet fugisseres? D'on
surt el nostre menester de definició? La Clau
mira de situar-se en la selva de les pertinences...
II·lustració:
"Identity", cartell del film de James Mangold,
2003.
31/03/06
|
Records
de Catalunya nord...
El
balanç d'un temps i d'un país, amb visió
Clau. Passen moltes coses als territoris esquifits
que uns en diuen adormits! A Catalunya nord fa estada
una estrella de la literatura americana, el batlle
de la ciutat major, Perpinyà, amb 107.000 habitants,
munta una estratègia de perllongament del poder
amb l'embranzida europea com a teló de fons,
mentre s'abranda una cultura de país, com un
miratge. Aqueixa visió local es podria plasmar
a tants i tants racons de món, on el bo conviu
amb el pitjor… La Clau envia una postal primaveral.
17/03/06
|
Com
suavitzar-nos la vida?
Des
de la trash TV fins a l'odi ordinari la violència
mutant no ens deixa de sorprendre... 30 anys després
del fracàs del parèntesi "peace
& love" quins són els nous mitjans
per esquivar la tensió? Quan el sistema educatiu
i l'estaborniment mediàtic fan de paret de
contenció contra l’adversitat creixent,
ofegant la crisi, frisem l’esquizofrènia
social… Quins remeis trobarem per no emprenyar-nos?
Foto:
jocs infantils a la plaça de la República
- Elna, Catalunya nord, març del 2006.
03/03/06
|
De
què serveix l'estil al segle XXI?
L'eficàcia
a qualsevol preu, el temps de feina comprimit i la
raresa dels llocs de treball han provocat l'inevitable:
el suplement d'ànima és en perdició,
l'expressió grossera ens irradia i l'objectiu
de les paraules es fa materialista. En aquest marc
possible de l'art de viure contemporani, quina plaça
queda per a l'estil, el matís de les idees
i el del verb? Ara
que la "mediacràcia" viu un desenvolupament
inèdit, oferint et dret de paraula a cada vegada
més gent, la logorrea condemna a la grolleria?
17/02/06
|
La
Clau per què?
Un
nou mèdia a una xarxa internet a bastament
ofegada per centenars de milers de publicacions? Sí,
però volem fer sentir una veu diferent. Una
més? la nostra s'autoimposa un estil, acurat
i contundent, sobre un cossol territorial sòlid.
La Clau, engedada ara el 2006 per professionals de
la pressa envoltats per un equip de redactors selectes,
vol fomentar l'emergència d'una veu catalana
cap a l'universal a l'abast de tots els esperits sensibles
tant al local com al global. Esteu-nos fidels!
03/02/06
|
|
|