J.M. Phéline: "El maig 68 fou una intolerància cara a les intoleràncies"
Des de l'extrema esquerra sixties fins l'administració francesa al món, Jean-Michel Phéline, 61 anys i amo de la fortalesa de Salses, es fon en les èpoques. Els fills de 68 són camaleons per definició ?

Jean-Michel Phéline, el 68 al retrovisor

es barricades parisenques no resumeixen pas el 1968 ja que el món fou pres de sobresalts... Però França es recorda d'eslògans, passats del polític al publicitari : el "Fruim sense traves" ha esdevingut "Consumim sense traves" i el "Corre de pressa camarada, el vell món és darrere teu" s’ha mudat en "Corre de pressa, client, les rebaixes són davant teu!". Si les revolucions encertades són infal·liblement pervertides, què passa per les mortes-nades, com el 68 ? Nicolas Sarkozy no desitja retenir-ne més que el caos, que, com un núvol de papallones, perpetuaria una decadència permanent que impediria la inserció de l'hexàgon en la mundialització. Jean-Michel Phéline, director de la fortalesa de Salses, entre Catalunya i Llenguadoc, ha estat company de carretera dels situacionistes, als anys 1960, després trotskista al començament dels seventies, la seua carrera sempre l’ha sostingut un ideal i una implicació profunda en les arts. Comediant, lligat al ministeri de la Cultura, director dels instituts francesos de Colonya i de Bandung, cònsol de França a Indonèsia, posa la mirada de veterà damunt Maig del 68, entre esperances i herència. "No queda res més de les idees vehiculades en aquell temps" és la seua constatació primera sobre les utopies i els engatjaments de llavors.

La Clau : Si els combats del 1968 s’han evaporat, on se situa la revolta del 2008 ?
Jean-Michel Phéline: "Avui lluitem contra la capa d'ozó, contra l’encaminada ineluctable cap a la destrucció massiva de les experiències socials. Lluitem sobre terrenys tècnics per mirar d’afluixar, el que ja no anomenem ni tan sols el capitalisme, sinó el liberalisme. Sobreentenc, aquest sistema ja no es discuteix, ni és discutible, en nom del «pragmatisme» que s'ha tornat la màscara pel "seny dels malparits". Es recusa doncs el liberalisme, que només seria el colesterol del capitalisme, que ja no cal pas reivindicar ni combatre. D'ara endavant, els combats no són ni de dreta ni d'esquerra, a semblança de l'unanimisme al voltant del tema del medi natural. Són abans de tot combats per a la supervivència. L'exemple perfecte el forneixen les reivindicacions dels obrers i dels assalariats, que abans concernien les alces de salaris : concerneixen d'aquí endavant la pèrdua de la feina. Ara, el social és com el militar : es perd sempre més en defensa que en atac !".

La Clau : La premsa evoca sovint els "avenços del 68"... hi creieu ?
"No sé què són, en qualsevol cas no pas en la vida política, que és avui un combat tècnic sobre la manera d'administrar la societat de mercat, amb més o menys indulgència per a les categories socials desfavorides... La noció de classes s’ha perdut! Hi ha certament, des del punt de vista individual, o de certes xarxes socials, un bescanvi d'ambicions intel·lectuals i artístiques. Hi ha gent que viu sempre en la fidelitat a ideals d'aquella època, en les exigències morals, en la relació a l'altre. La intolerància de cara a les intoleràncies que constitueixen les desigualtats ha guiat qui-sap-la gent el 68, amb la il·lusió de la possibilitat d'emergència revolucionària en la societat".

La Clau : 1968 és el començament de la impotència política ?
"La gent procedent del moviment estudiantil o obrer s'ha construït en un altre lloc que en politica, en engatjaments culturals, en llur vida professional, pel seu compromís ciutadà. Si hi ha restes del 68, són en una visió del món, en una voluntat de continuar de viure amb una exigència cultural i una moral, i faig servir aqueixa paraula amb la idea que l’han fet malbé a forçar d’emprar-la a tort i a dret que no és més que la caricatura del moralisme. No crec que resti una qualsevol fidelitat de les organitzacions polítiques amb els seus compromisos de llavors. Tan sols són un sistema de repartiment del poder que espeny un cop a la dreta, un cop a l'esquerra, per simular l'alternança democràtica...".

Nicolas Caudeville | 19.04.08